Comparat amb els seus antecessors amfibis, els rèptils tenen una capa queratinitzada d'epidermis més gruixuda i resisten a la dessecació. Els rèptils sans perden regularment la capa més superficial d'aquesta pell. Els quelonis, crocodilians i molts dels llangardaixos van mudant regularment trossos de la seva pell. D'altra banda, la pell de les serps i alguns gueckos no és renovada contínuament. Aquest complex procés és conegut amb el nom d'ecdisi i depén de factors ambientals com la temperatura, l'humitat, l'hidratació i el fotoperiode. També varia en funció de l'edat, el gènere i la regulació hormonal. Els processos patológics com infeccions, parasitismes, traumes, malnutrició o altres problemes estressants poden afectar negativament al procés de muda provocant així la malaltia anomenada disecdisi.
Cal destacar que la pell dels rèptils és un reflexe del seu estat general i molts cops de l'intern. Els animals malalts o estressats mudaràn més lentament la pell o en alguns casos fins i tot no ho faràn. Atigues ferides, cicatrius o cremades poden suposar un punt de retenció de muda i originar el problema. Pels llangardaixos, la disecdisi es pot presentar com anells constrictors de pell sobretot al voltant dels dits o la cua que actuaràn com un torniquet, impedint la circulació sanguínia i derivant en necrosi avascular del teixit i pérdua de segments distals. La retneció de l'espécul ocular en algunes serps i gueckos resulta de l'acumulació de mudes incompletes. Els animals mantinguts durnat llargs períodes de temps a una temperetura menor a l'òptima per la seva espècie sovint mostren una disminució del seu metabolisme basal. Si té fred el rèptil no menjarà, i un rèptil anorèxic no creix ja que li falten nutrients. A més a més, està compromés immunològicament i aixó el predisposa a patir infeccions de la pell.
El factor més important en el tractament correcte de la disecdisi és localitzar la causa primera que porta a problemes a l'hora de fer la muda. Corregint la causa moltes vegades desapareix el problema (ja que el que volem és que no sigui una causa crònica). Primer de tot, s'han de retirar les mudes adherides al cos de l'animal sense forçar la situació, si cal ajudant-nos de banys d'aigua o dilucions de iode. Proporcionar a l'animal substractes rasposos o pals i pedres per rascar-se pot suposar una gran ajuda a l'hora de realitzar la muda. Les infeccions secundàries per bacteris gram negatius (sobretot Pseudomonas, Aeromonas, Klebsiella i Salmonella) es poden prevenir amb l'aplicació tópica de clorhexidina o iode sobre la zona de disecdisi local.
Cal destacar que la pell dels rèptils és un reflexe del seu estat general i molts cops de l'intern. Els animals malalts o estressats mudaràn més lentament la pell o en alguns casos fins i tot no ho faràn. Atigues ferides, cicatrius o cremades poden suposar un punt de retenció de muda i originar el problema. Pels llangardaixos, la disecdisi es pot presentar com anells constrictors de pell sobretot al voltant dels dits o la cua que actuaràn com un torniquet, impedint la circulació sanguínia i derivant en necrosi avascular del teixit i pérdua de segments distals. La retneció de l'espécul ocular en algunes serps i gueckos resulta de l'acumulació de mudes incompletes. Els animals mantinguts durnat llargs períodes de temps a una temperetura menor a l'òptima per la seva espècie sovint mostren una disminució del seu metabolisme basal. Si té fred el rèptil no menjarà, i un rèptil anorèxic no creix ja que li falten nutrients. A més a més, està compromés immunològicament i aixó el predisposa a patir infeccions de la pell.
El factor més important en el tractament correcte de la disecdisi és localitzar la causa primera que porta a problemes a l'hora de fer la muda. Corregint la causa moltes vegades desapareix el problema (ja que el que volem és que no sigui una causa crònica). Primer de tot, s'han de retirar les mudes adherides al cos de l'animal sense forçar la situació, si cal ajudant-nos de banys d'aigua o dilucions de iode. Proporcionar a l'animal substractes rasposos o pals i pedres per rascar-se pot suposar una gran ajuda a l'hora de realitzar la muda. Les infeccions secundàries per bacteris gram negatius (sobretot Pseudomonas, Aeromonas, Klebsiella i Salmonella) es poden prevenir amb l'aplicació tópica de clorhexidina o iode sobre la zona de disecdisi local.
