 |
| Exemplar de hàmster daurat (Mesocricetus auratus). |
D'entre les espècies més comunes de hàmsters que podem trobar avui en dia com a animals de companyia destaquen el hamster daurat (Mesocricetus auratus), el hàmster rus (Phodopus sungorus) o el hàmster de Roborovski (Phodopus roborovskii). El nom de hàmster prové del verb alemany "hamstern", que significa acaparar; degut a l'afició d'aquests animalons per acumular llavors als seus caus. Són d'hàbits nocturns, fet pel qual es passen gran part del dia dormint. El hàmster daurat és el primer que es va popularitzar com a mascota i és el més gran d'ells (uns 16 cm). La resta són classificats dins un grup que se'ls anomena "hàmsters nans", ja que són més petits que el daurat. El hàmster de Roborovski és un animal més nerviós que els altres i no convé manipular-lo amb gaire freqüència ja que es pot enfadar. A més, són més complicats de reproduir i suporten bastant malament el calor i la humitat.
Pel que fa a l'allotjament, els hàmsters daurats s'han d'allotjar sols ja poden ser bastant agressius entre ells (sobretot les femelles, que fins i tot poden arribar a matar els mascles). La gàbia ha de tenir un mínim de 60 cm de llarg per 30 cm d'ample i 25 cm d'altura. Es preferible que les barres de la gàbia siguin horitzontals ja que així poden trepar. Necessiten disposar d'un niu on descansar, sent el fenc o el paper de cuina bons materials per fer-se'l. No s'ha d'utilitzar cotó ni fibres artificials per fer-ho, ja que poden provocar obstruccions intestinals o enredar-se a les extremitats. Els hàmsters nans a vegades agraeixen una petita zona amb sorra per on rebolcar-se. Suporten bé el fred però no els hi agrada la calor ni la humitat. La temperatura ideal de manteniment és d'uns 18-26 graus centígrads pel hàmster daurat i 18-21 graus centígrads pel rus. Com a enriquiment per jugar se li poden posar rodes de paret llisa, ja que poden enganxar-se les potes amb les barres al rodar. A més, es pot improvitzar una mena de túnel o galeria amb el cartó del paper higiènic.
Habitualment s'alimenten de barreges de cereals i llavors, però aquestes són dietes desequilibrades ja que només es menjen les llavors que més els hi agraden (pipes de girasol). El resultat a llarg termini sol ser obesitat i dèficits en calci i proteïnes. Per evitar aquest problema és aconsellable basar la dieta en un pinso granulat formulat expressament per rossegadors amb un mínim de 16% de proteïna i un 4-5% de greix (per exemple, el de la marca Versele Laga és de bona qualitat). A més a més, se'ls hi pot oferir petites quantitats de fruita, verdura o hortalisses (poma, pera, plàtan, api, julivert, col, pastanaga, carbassó, etc.). Un dia a la setmana convé dona'ls-hi una mica de proteïna animal (clara d'ou dur, formatge, trossets de carn, etc.), sent els requeriments d'aquesta proteïna més elevats en hàsmters nans que en els daurats.
