Experiències veterinàries: la tortuga mediterrània

Fa poc vaig tenir la sort de poder fer una xerrada als alumnes de 4rt curs de l'escola Sant Jordi de Vilassar de Dalt, al Maresme. Havien estat llegint un llibre sobre un noi alemany que té una tortuga mediterrània (Testudo hermanni) que havia estat capturada en estat salvatge a Catalunya, i després de conèixer que és un animal protegit i que les seves poblacions estàn en decadència decideix tornar-la al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera perquè la reintrodueixin al medi natural. En aquest context, els vaig estar explicant com és la tortuga mediterrània (i com podem distingir-la d'altres tortugues de terra), què menja, on viu, com fa el niu i com hiverna. A més a més, vaig ensenyar-los a diferenciar una tortuga mediterrània mascle d'una de femella i vaig explicar-los com afecta la temperatura d'incubació al sexe de l'animal. Hi havia una noia a la classe que tenia una tortuga mediterrània a casa, i també els vaig explicar que té unes necessitats especials com a rèptil que és. 

També van veure un video d'una tortuga mediterrània ponent un ou i els vaig explicar per sobre la cria en captivitat i que és un animal en perill a Catalunya, i que per aixó està protegit per la llei. Per tant, són molt importants les campanyes de consienciació de la població i els programes de reintroducció, doncs és un animal autòcton amenaçat per incendis, depredadors, construccions, atropellaments i espolis. 

Finalment, donar les gràcies als nois de 4rt per escoltar les meves explicacions i motivar-los a que si tenen qualsevol dubte me'l facin arribar.

Experiències veterinàries: xerrada sobre peixos a I.E.Sant Jordi

Afegint uns guppys a l'aquari d'aigua dolça de la classe de 4rt.

La setmana passada l'escola de Vilassar de Dalt I.E. Sant Jordi va convidar-me a fer una xerrada a la classe de 4rt de primària, doncs aquest curs estàn fent un projecte sobre els diversos tipus de peixos. Volien que un veterinari els expliqués quins tipus de peixos existeixen i vaig preparar una xerrada de 45 minuts amb diapositives. Aquest any tenen un aquari a la classe, i per començar vam introduir peixos nous. Eren uns quants gupys, un d'ells en gestació. 

Desprès els vaig estar ensenyant què eren els peixos, començant per una petita introducció i explicant-los les principals diferències amb els altres animals. Vam veure els agnats, els condrictis i els osteictis. Els hi vaig ensenyar un parell de videos; un perquè veiessin com els mixinoideus transformen l'aigua del seu voltant en moc per evitar que els cacin i l'altre ensenyant com els salmons pugen pel riu contracorrent per anar a fer la posta. També els hi vaig explicar que el tauró balena és el peix més gran de tots, i que la femella del bacallà pot fer una posta de fins a 7 milions d'ous. Vam fer un petit joc per veure quins dels animals aquàtics que veien en fotogafies eren peixos i quins no ho eren, i per acabar els hi vaig explicar com mantenir un aquari a casa (un tanc d'aigua, un filtre intern o extern, un substrat adient, una llum adequada, l'aigua necessària segons les espècies a mantenir, etc.). 

Vull donar les gràcies a tota la classe de 4rt per escoltar-me tant atentament. Espero que els agradés l'experiència tant com em va agradar a mi. 

Experiències veterinàries: neoplàsia abdominal en un eriçó de ventre blanc (Atelerix albiventris)

Eriçó de ventre blanc (Atelerix albiventris) albí.

Arriba a la consulta del veterinari un eriçó de ventre blanc o eriçó pigmeu africà (Atelerix albiventris), mascota cada cop més freqüent entre els animals exòtics de companyia, amb problemes d'apatia, anorèxia i debilitat que al intentar tancar-se sobre si mateix no ho aconsegueix del tot. És una femella albina d'uns 3 anys que pesa uns 780 grams. El propietari ens informa que ve per una segona opinió, ja que al centre on la va portar primer li van dir que segurament el problema seria o una neoplàsia o una malaltia cardíaca, i li donaven un mal pronóstic. 

Durant l'exàmen físic es detecta un abdómen inflat, on es troba una massa a la palpació i certa quantitat d'ascitis. Es decideix fer una ecografia de l'animal, on es detecta una massa quística de grans dimensions a l'abdómen i líquid lliure. Durant aquest procediment es van prendre mostres ecoguiades per realitzar citologies del teixit anómal. L'animal es va hospitalitzar a l'espera dels resultats amb fluidoteràpia intravenosa. El dia següent els resultats de l'anàlisi histopatológic van suggerir que es tractés d'una neoplàsia epitelial/adrenal bastant invasiva. El veterinari va concloure doncs que l'animal podia tenir una neoplàsia de qualsevol mena de teixit abdominal i que la única opció era fer una laparotomia exploratória i, en cas que fos teixit reproductiu (principal sospita per la formació de quists), practicar una ovariohisterectomia convencional. En cas que fos qualsevol altre tipus de teixit s'hauria de valorar el cas (per exemple, si es troba a l'estómac no és gens fàcil i el pronóstic reservat). 

L'endemà al matí es va dur a terme la cirurgia. Es va induïr l'animal amb una combinació de butorfanol i ketamina, es va preparar tot l'equip quirúrgic i anestèsic i va començar l'operació. Al obrir la cavitat abdominal de seguida ens vam trobar amb una massa molt gran i heteromorfa i amb petits quists i una cavitat abdominal plena de líquid (després de buidar-lo es van comptabilitzar uns 60 ml de líquid serosanguinolent). A la primer impressió semblava teixit digestiu peró un exàmen més acurat va permetre que el cirurgià identifiqués la massa com a teixit reproductiu al veure que el peduncle que la subjectava era el principi de la matriu. Durant l'exploració de la cavitat abdominal es van identificar limfonodes mesentèrics engruixits i fins i tot potser metastàtics. Es va procedir a lligar part del teixit connectiu que subjectava la massa amb Hemoclips i després es va fer la lligadura de la matriu amb una sutura monofilament sintètic reabsorbible (Monosyn 4/0). Llavors es va tancar l'animal per capes (muscular, subcutani i punts simples a la pell). Un cop recuperat de l'anestésia i ja estable, es va tornar a pesar l'animal i va marcar uns 380 grams: la neoplàsia representava un 49% del pes de l'animal. Es van prendre mostres de biópsia de la massa i es van enviar a histopatologia per identificar l'origen de la neoplàsia. Tal com diu el veterinari, segurament hagi fet metàstasi i l'animal no duri molt més, però s'ha allargat la qualitat de vida de l'eriçó i la resta és en mans de la mare natura.

Experiències veterinàries: retenció d'un ou en un agaporni (Agapornis fischeri)

Va arribar d'urgència a l'Hospital Clínic Veterinari de l'UAB una parella d'agapornis (Agapornis fischeri), mostrant la femella signes de dispnea, distenció celómica i picatge a la zona cervical dorsal. Es va realitzar una valoració de l'hematòcrit (36%) i radiografies latero-lateral i ventro-dorsal, en les quals es va observar la retenció d'un ou distócic i la pobra mineralització ossia de l'animal. Després d'aplicar fluidoteràpia, antibiótic i calci a l'animal es va hospitalitzar en una incubadora durant un dia per veure l'evolució de la simptomatologia i en vistes de realitzar una ovocentesi, ja que l'ou estava mal situat. L'endemà al matí es va preparar el quirófan, on es va col.locar l'animal en decúbit dorsal. Es va col.locar la màscara d'anestésia inhalatória i posteriorment es va intubar l'animal, mantenint-lo amb isoflurà. Després de lubricar la zona cloacal es van practicar massatges a l'abdomen de l'animal per situar l'ou i un cop es va localitzar aquest a través de l'orifici cloacal, es va procedir a punxar amb una palometa per aspirar el contingut de l'ou. Es va repetir el procediment, intercalant rentats amb SSF, tantes vegades com va ser necessari. Un cop buit, el cirurgià va trencar amb cura la part de l'ou més exterioritzada per poder retirar més fàcilment la closca; vigilant no deixar cap material dins l'animal ja que podria originar-se una peritonitis per vitel. Durant el postoperatori, l'animal es va anar recuperant lentament dins una incubadora i se li va administrar antibiótic, antiinflamatori no esteroideu i fluidoteràpia subcutània. 

La dificultat o impossibilitat d'una femella per posar un ou pot ser deguda a diversos factors i fins i tot a la coincidencia de varis d'aquests. Aquest tipus de problemes apareixen sovint en la primera posta, encara que poden aparèixer en qualsevol moment del cicle reporductiu. Els signes clínics solen aparèixer de forma aguda i són depressió, anorèxia, incapacitat de volar, distensió abdominal, coixera, paràlisi uni o bi-lateral, dificultat respiratòria, defecació i micció compromeses i fins i tot mort sobtada. Les causes més comunes de distócia i retenció d'ous són la mida excessiva dels ous, una malformació dels ous, lesions o infeccions a l'oviducte, deficiències (calci, Vit E, etc.) o excessos (obesitat) nutricionals, malalties metabóliques o sistèmiques, hernies abdominals, predisposició genètica, factors estressants, neoplàsies o la senilitat. Es pot administrar prostaglandina E2 per estimular l'ovoposició peró en aquest cas el cirurgià va optar per l'ovocentesi. Aquesta tècnica es tracta en la punció transcloacal o transcelómica de l'ou amb una agulla de 18G per aspirar el contingut i poder així col.lapsar la closca amb una lleugera pressió, poden eliminar aquesta més fàcilment o fins i tot deixant que la femella l'elimini per si sola als pocs dies.

Experiències veterinàries: Megabacteriosi en un periquito (Melopsittacus undulatus)

Arriba a la consulta un periquito (Melopsittacus undulatus) que està perdent molt pes i ràpidament. El veterinari l'examina detingudament i realitza l'anamnesi del cas adeqüadament (habitatge, alimentació, maneig, etc.). L'animal té una mica de pododermatitis a ambdues potes i resulta que viu amb un altre periquito que té sobrepes. Evidentment, la sospita recau sobre problemes digestius i el veterinari decideix quedar-se l'animal hospitalitzat per recollir femtes i poder analitzar-les amb un anàlisi coprológic i confirmar la seva principal sospita: megabacteriosi.

La megabacteriosi és una malatia causada per Macrorhabdus ornithogaster, un llevat, que afecta les psitàcides. Moltes infeccions són assimptomàtiques peró poden aparéixer quadres aguts o subaguts consistents en apatia, anorèxia, regurgitació, preséncia de llavors no digerides en les femtes i pérdua crónica de pes. Per realitzar el diagnóstic definitiu cal observar al microscopi una preparació de les femtes i veure-hi un bacil allargat i gran. El tractament més efectiu és l'amfotericina B durant uns 30 dies.

En el cas que ens ocupa, es va mantenir l'animal en una naixedora a uns 32 graus centígrads. Quan es van disposar de femtes es van observar aquestes al microscopi i es va confirmar la presència de megabacteries. El tractament proposat va ser Fungizone (amfotericina B) via oral dues vegades al dia (BID) durant 30 dies i donar alimentació forçada perqué recuperés pes, administrant'li directament a la boca uns 1-2 mL de papilla unes tres vegades al dia.

Passades un parell de setmanes es va realitzar el seguiment i l'animal había recuperat pes i en un nou anàlisi de femtes no es van observar megabactèries. Encara que la malaltia semblava eliminada, el veterinari va receptar que s'acabéssin els dies de tractament que restaven ja que encara que no s'observin en femtes no s'han eliminat totes les megabactèries i l'infecció podria recidivar.