 | |
| Pododermatitis no gaire severa a les extremitats posteriors d'un conill. |
Voldria parlar-vos sobre un problema que tot i que pot ocórrer en qualsevol espècie de petit mamífer que es sol mantenir com a mascota, és bastant frequent en conills però per sort cada dia es veu menys a les clíniques veterinàries. La pododermatitis (inflamació de la pell dels peus) es manifesta amb la vermellor i progressiva inflamació de les zones amb que l'animal trepitja el terra, és a dir, la part plantar de les potes, tant anteriors com posteriors. Les principals causes predisposants són l'obesitat, el sedentarisme i els terres de gàbies fets de ferro o excessivament abrasius. La lesió evoluciona a una erosió de la zona superficial plantar tarso-metatarsiana i pot progessar fins l'aparició d'úlceres, infecció, coixeres evidents i osteomieltits. Per tant, factors com l'alimentació, el temps que el conill es passa fora de la gàbia fent exercici o jugant i el susbratcte que se li proporciona (que sempre aconsellem que sigui celulosa premsada) afecten d'una manera clara en l'aparició d'aquestes lesions.
Pel que fa al tractament, primer de tot cal pensar en eliminar les causes predisposants. Cuidar l'alimentació i el manteniment de la gàbia ajudarà a prevenir aquestes lesions (i si a més sempre està neta evitarem infeccions secundàries). Unes hores d'exercici controlat són bones tant perquè assoleixi un pes ideal com perquè desenvolupi les seves conductes normals. Gairebé en tots els casos es requereix administrar analgèsia (doncs fins i tot alguns pacients tenen els tendons i óssos de la zona afectats) i antibioteràpia per combatre la infecció. És molt important la prevenció de la pododermatitis, doncs fent bé les coses és fàcil d'evitar i cal destacar que els casos avançats on hi ha necrosi i osteomielitis són frustrants i de mal pronóstic
