Qué dius que és?: Identificació de cacatues

1. Cacatua rosada o cacatua Galah (Eolophus roseicapilla)
2. Cacatua negra de cua vermella (Calyptorhynchus banksii)
3. Cacatua Goliath (Probosciger aterrimus)
4. Cacatua blanca (Cacatua alba)
5. Cacatua de cresta groga menor o cacatua sulfúrea (Cacatua sulphurea)
6. Cacatua de cresta groga major o cacatua galerita (Cacatua galerita)
7. Cacatua de les Molucas (Cacatua moluccensis)
8. Cacatua inca (Cacatua leadbeateri)
9. Cacatua sanguínia (Cacatua sanguinea)

Manteniment en captivitat del gecko diürn gegant (Phelsuma grandis)

Exemplar de gecko diürn gegant (Phelsuma grandis) sobre una canya de bambú.

El gecko diürn gegant (Phelsuma grandis) és una espècie de gecko bastant resistent i fàcil de mantenir, fet pel qual és bastant popular entre els aficionats al manteniment de rèptils. Fons fa poc aquesta espècie era considerada una subespècie del gecko diürn Phelsuma madagascariensis, però avui en dia es consideren espècies diferents. Aquesta espècie és la més gran de mida del gènere (pot arribar als 30 cm) i té una cosntitució robusta. Habita al nord de Madagascar, on es pot trobar dins i al voltant de les cases. Una parella adulta pot allotjar-se en un terrari de vidre de 150 L de capacitat (60x30x60 aprox.). La temperatura diürna ha de ser de 28-30 graus centígrads, amb un punt calent on s'arribi als 35 graus centígrads sota una bombeta incandescent. De nit, la temperatura ha de baixar cap als 24-28 graus centígrads. L'humitat relativa s'ha de mantenir a 65-85% i el terrari ha de disposar de fluorescents connectats unes 14 hores al dia. Un període hivernal d'uns 1-2 mesos (temperatura nocturna a 5,5 graus centígrads + humitat a 45-55% + fotoperíode de 8-10 hores) contribueix a preparar-los per la reproducció i desencadenar les cópules en cas que es volguessin fer criar.

Al tractar-se d'animals arborícoles els terraris han de ser alts i pot ser molt útil decorar-los amb plantes naturals com canyes de bambú (o de tubs de PVC substituint aquests elements naturals). Pel que fa a l'alimentació, són animals frugívors i insectívors. Ténen una gana voraç i una bona dieta pot estar conformada per grills (Acheta domestica), cucs de la farina (Tenebrio monitor) i larves d'arnes de la cera (Galleria mellonella). També accepten purés de fruites i pot ser necessari espolvorejar les preses amb suplement mineral de qualitat amb vitamina D3 i una bona relació calci/fósfor (2:1).

Text extret de la revista Reptilia núm. 86

Com mantenir una xinxilla (Chinchilla laniger)

Xinxilla (Chinchilla laniger) jugant amb un pal dins la gàbia.

Les xinxilles (Chinchilla laniger) són rossegadors histricomorfs que compartenixen amb els cobais bastantes caracterísitques anatómiques, fisiológiques i clíniques. Durant la colonització del Nou Món els espanyols van observar com els indis "chincha" utilitzaven les pells d'aquests animals i per aixó les van anomenar xinxilles. Com a mascotes cal destacar la seva inteligencia, agilitat i hàbits de neteja. Són hàbils manipulant objectes amb les mans i disfruten fent cabrioles sorprenents. Són bastant porugues, però s'acostumen fàcilment a les persones si de joves es manipulen amb freqüència. Són molt socials i en general poden viure bé en parelles o grups, però sempre hi ha situacions en que es poden barallar (dos mascles, un nou individu al grup, etc.). Són d'hàbits nocturns però poden mostrar-se actives durant el dia, adaptant-se en part a la rutina de les persones. 

Com que són molt actives i àgils necessiten gàbies bastant més grans que les de conill o altres rosegadors. Aquesta hauria de tenir com a mínim 1 metre cúbic amb diversos nivells perquè l'animal pugui saltar i trepar. Rosseguen fàcilment el plàstic i la fusta, així que la gàbia ha de ser de reixa metàl.lica. El terra pot ser sólid o de malla (amb forats no més grans de 1,5 cm.). Altres elements que podria haber-hi són nius per amagar-se, tubs i rodes d'exercici i blocs de minerals o fustes per rossegar. S'han de mantenir en un ambient fresc i sec, entre 10 i 20 graus centígrads, sense exposar la gàbia al sol ni colocar-la prop de radiadors (ja que són molt sensibles als cops de calor). Per mantenir sà el pél necessiten una sorra fina especial que es troba disponible comercialment en la qual fan banys. Se'ls hi ha d'oferir només 15-20 mins al dia ja que un excès els hi pot provocar conjuntivitis. 

Pel que fa a l'alimentació, la xinxilla està adaptada a una dieta rica en fibra i pobra en energia. El principal ingredient ha de ser fenc de gramínies o aufals, que ha d'estar sempre disponible. A més a més del fenc se li pot oferir un pinso granulat (sense cereals ni llavors afegides) que contingui un 16-20% de proteïnes, 2-5% de greix i 15-35% de fibra. Es pot oferir ad libitum (però millor racionat a una cullarada al día si volem estimular el consum de fenc). Com a complements es poden donar una o dues panses, pocs fruits secs, pipes, verdures, pastanaga o fruita (sempre en poca quantitat). Qualsevol canvi o introducció d'un element nou a la dieta s'ha de realitzar gradualment. 

Enllaços d'interès:
Pàgina web (en castellà) sobre xinxilles (1)
Pàgina web (en castellà) sobre xinxilles (2)