Com mantenir una rata en captivitat

Exemplar de rata comú (Rattus norvegicus) mantinguda com a animal de companyia.

La rata comú (Rattus norvegicus) es sol mantenir en captivitat i és un animal més capaç de mantenir una relació agradable amb el propietari del que molta gent es pensa. Primer de tot caldrà tenir en compte que tindrà unes necessitats tant de relació, alimentació i comportaments que hauràn de quedar cobertes si volem que visqui bé i minimitzar els futurs problemes. Les gàbies o terraris (d'uns 45x30x30 cm) són adeqüades per mantenir-les, sempre que tinguin bona ventilació i a una temperatura ambiental d'uns 15-27 graus centígrads (a l'estiu vigilar que no li doni el Sol perquè poden patir cops de calor). El millor substrat per la gàbia és el paper de cel.lulosa (absorvent), que caldrà canviar amb certa periodicitat. Se li poden posar tubs o joguines perquè l'animal s'entretingui. Cal tenir en consideració que no podrà tenir contacte amb rates o ratolins salvatges ni amb depredadors naturals (gats). Si en volem més d'una caldrà separar els mascles ja que solen barallar-se i si en volem una de cada sexe però no les cries caldrà esterilitzar un dels dos animals. 

Pel que fa a l'alimentació, existeixen pinsos formulats per rates que cobreixen molt bé les necessitats bàsiques (puc recomanar la marca Verselle Laga). Les rates són animals omnívors, per tant sel's hi pot donar fruita o verdures en poca quantitat i una mica de carn o peix si en volen com a complements. El que mai ha de portar el pinso són llavors de cereals ja que ténen una elevada quantitat d'hidrats de carboni i poden ocasionar problemes digestius. S'ha de vigilar no donar-li pa o aliments que engreixen massa sovint, i recordar que la xocolata és tóxica. Han de tenir també aigua (en ampolla o en un vol) sempre disponible. És aconsellable que l'animal faci una mica d'exercici cada dia, amb hores de llibertat controlada. S'ha d'aconseguir una relació estable amb la rata, fent que no es cregui dominant i per tant vagi mossegant i cridant als membres de la família. Paciencia i temps seràn necessaris, ja que un maneig massa agressiu o massa llarg poden augmentar l'estrés de l'animal.

Patologies hepàtiques en psitàcides

Comparació d'un fetge d'au amb lipidosi hepàtica (esquerra) amb un fetge normal (dreta).

Per parlar sobre les malaties hepàtiques més freqûents en les aus psitàcides, primer de tot cal destacar que, al no tenir nòduls limfàtics, les aus tenen agrupaciosn de cèl.lules limfàtiques al fetge com a barrera de protecció contra patògens, a més de destacar que moltes hepatopaties no es detecten fins que estan avançades. Molts cops el canvi de coloració de les plomes, els urats de coloració verd-grogosa i el sobrecreixement del pic i les ungles es correlacionen amb problemes de fetge. 

Problemes d'origen infecciós:

- Hepatitis bacterianes: poden ser primàries o secundàries a problemes immunosupressors (com PBFD)

- Hepatitis víriques: la malaltia de Pacheco, causada per un herpesvirus, afecta a lloros de qualsevol edat i és molt greu, amb símptomes com depressió, anorèxia, diarrea, regurgitació, tremolors, inestabilitat, poliuria/polidipsia i finalment la mort de l'animal. Les femtes i les secrecions respiratòries són les vies de contagi principal entre animals. Per eliminar el virus de l'ambient calen altes temperatures i desinfectants, i pH àcids. A més a més, l'adenovirus o el poliomavirus també pode causar malaltia hepàtica. 

- Altres: per fongs, generalment per extensió de problemes respiratoris o hematògens (els més habituals són candidiasi i aspergilosi), o per paràstis.

Problemes no infecciosos: 

- Malaltia per acúmul de ferro: la majoria de casos descrits en loris.

- Lipidosi hepàtica: degut a dietes desequilibrades riques en greixos i realització de poc exercici (volar). Els animals moren amb poca simptomatologia prèvia (anorèxia, depressió, diarrea, obesitat, dispnea). És molt important donar una dieta adequada a la nostra psitàcida si volem evitar aquest problema a llarg plaç (no alimentar amb pipes ni llavors, sinó amb pinso especialitzat!).

- Altres: les carolines són molt sensibles a les aflatoxines, que solen trobar-se en quantitat en cacauets i nous de Brasil. Els carcinomes de conductes biliars són una de les neoplàsies més habitualsde fetge en psitàcides (sobretot en guacamais i amazones).