Hipovitaminosi A en aus

Lloro gris africà (Psittacus erithacus) amb sinusitis supraorbitària per hipovitaminosi A.

La vitamina A és una vitamina liposoluble que ajuda al manteniment de les membranes mucoses i la pell. També és anomneada retinol ja que és important pel correcte funcionament de la retina, i per tant de la visió. A més a més, augmenta la funció del sistema immunitari. Coneixent aixó direm que és bastant freqüent en aus amb una deficiència d'aquesta vitamina o dels seus precursors (B-carotens) en la dieta l'aparició de l'hipovitaminosi A.

Aixó sol passar perquè l'animal s'alimenta exclusivament amb mescles de llavors. Dins de les aus psitàcides s'observa sobretot en lloros (sobretot els grisos africans). La carència de vitamina A causa metaplasia escamosa dels epitelis mucosos dels tractes digestiu, respiratori i genitourinari, fent-los més susceptibles a patir infeccions secundàries. A més a més i en fases avançades, pot provocar infertilitat. Les aus afectades mostren un quadre clínic d'anorexia, rinitis unilateral o bilateral amb secrecions seroses o muco-purulentes, sinusitis (infraorbitària molt freqüentment), dispnea, conjuntivitis, poliuria i polidipsia. Les lesions més descrites són plaques caseoses a la mucosa oral, l'inflamació dels sinus, les infeccions respiratóries, renals o oculars i l'hiperqueratosi de la pell de les potes.

El tractament requereix establir una dieta equilibrada i l'administració parenteral de vitamina A fins la resolució dels símptomes. Convé fer un control de les infeccions secundàries, molts cops sent aquestes la única manifestació externa visible pel propietari. Si és necessari, caldrà hospitalitzar l'animal i donar un tractament de suport.

Tinc un varà a casa!

Exemplar de varà de sabana africà (Varanus exanthematicus).

No és un dels rèptils més comuns com a mascota, però es poden trobar varans mantinguts a casa. La gran majoria són animals terrestres i en la natura viuen en túnels excavats en àrees tropicals i àrides. El respresentant més habitual en captivitat és potser el varà de sabana africà (Varanus exanthematicus), que medeix uns 70 - 110 cm i pot arribar als 22 anys de vida.

La temperatura a la que es mantenen oscil.la entre els 28 i els 36 graus centígrads. No és aconsellable provocar la hivernació a cap espècie de varà. L'humitat ambiental és molt variable ja que dependrà de si el varà és de zones més selvàtiques o més desèrtiques; però varia entre un 70 i un 95%. El terrari ha de ser més llarg que no pas alt, doncs necessiten caminar molt. S'hi han d'instal.lar alguns refugis i el substracte ha de ser lleuger i que no doni problemes (sempre recomanat el de fibra de coco). S'ha de vigilar no deixar cap forat al terrari ni possibilitat perquè puguin escapar, doncs ho acabaràn fent. 

La dieta del varà en llibertat es compon de bàsicament d'invertebrats i ocasionalment petits llangardaixos o rosegadors. En captivitat doncs, als exemplars petits se'ls hi ofereixen artrópodes (Acheta domestica, Tenebrio, etc.) o cries de ratolí. Segons la mida de l'animal poden arribar a menjar ratolins, rates, cobais o fins i tot gallines. S'acostumen bé a l'ingestió de peix i carn, però cal tenir en compte que tant aquests com els pinsos de gos o gat no són tant adeqüats com la presa viva (i a la llarga donen problemes). La frequència d'alimentació disminueix amb la mida, sent diària en els petits i fins un cop a la setmana en varans adults.