Intoxicació per metalls pesants en aus

 

       Radiografia d'una àguila calba (Haliaeetus leucocephalus) on es veuen trossos de plom.

Les intoxicacions per metalls pesants (plom i zinc sobretot) són bastant freqüents en la clínica d'aus, sobretot en aquells animals que poden moure's lliurement per un ambient on es puguin trobar objectes amb aquests elements. A part, no s'ha de descartar només perquè l'animal estigui sempre dins la gàbia, doncs a vegades les joguines o la mateixa gàbia porta recobriments fets d'aquests metalls. 

Els signes clínics més observats són apatia i malestar general, embolament, anoréxia, diarrea, poliúria i polidipsia i signes neurològics com que l'ocell no s'aguanta a les barres (més comuns en intoxicació per plom que no pas per zinc).

Per al diagnóstic una radiografia seria de gran ajuda, doncs es solen detectar fàcilment les partícules de metalls pesants. D'altra banda, destacar que algunes intoxicacions per zinc no mostren cap objecte radiodens evident. També es poden mirar els nivells en sang de la substància, peró els nivells a partir dels quals passa a ser la causa del malestar de l'animal no estan molt clars. 

El tractament inclou extreure en la mesura del possible les partícules que encara estiguin en l'aparell digestiu de l'animal, i quelar els ions metàl.lics que es trobin al corrent sanguini. Els laxants com la lactulosa o l'oli de parafina són molt útils per ajudar a evacuar via cloacal les restes de l'objecte ingerit. Com a substàncies quelants es poden utilitzar el calci-EDTA o la D-penicil.lamina, en funció del cas i de si l'animal regurgita o no. El pronòstic depèn directament de la quantitat de metall que ha passat a sang i del temps passat a partir del moment d'intoxicació, però cal considerar-lo reservat doncs el dany hepàtic i renal pot arribar a ser elevat.