Va arribar d'urgència a l'Hospital Clínic Veterinari de l'UAB una parella d'agapornis (Agapornis fischeri), mostrant la femella signes de dispnea, distenció celómica i picatge a la zona cervical dorsal. Es va realitzar una valoració de l'hematòcrit (36%) i radiografies latero-lateral i ventro-dorsal, en les quals es va observar la retenció d'un ou distócic i la pobra mineralització ossia de l'animal. Després d'aplicar fluidoteràpia, antibiótic i calci a l'animal es va hospitalitzar en una incubadora durant un dia per veure l'evolució de la simptomatologia i en vistes de realitzar una ovocentesi, ja que l'ou estava mal situat. L'endemà al matí es va preparar el quirófan, on es va col.locar l'animal en decúbit dorsal. Es va col.locar la màscara d'anestésia inhalatória i posteriorment es va intubar l'animal, mantenint-lo amb isoflurà. Després de lubricar la zona cloacal es van practicar massatges a l'abdomen de l'animal per situar l'ou i un cop es va localitzar aquest a través de l'orifici cloacal, es va procedir a punxar amb una palometa per aspirar el contingut de l'ou. Es va repetir el procediment, intercalant rentats amb SSF, tantes vegades com va ser necessari. Un cop buit, el cirurgià va trencar amb cura la part de l'ou més exterioritzada per poder retirar més fàcilment la closca; vigilant no deixar cap material dins l'animal ja que podria originar-se una peritonitis per vitel. Durant el postoperatori, l'animal es va anar recuperant lentament dins una incubadora i se li va administrar antibiótic, antiinflamatori no esteroideu i fluidoteràpia subcutània.
La dificultat o impossibilitat d'una femella per posar un ou pot ser deguda a diversos factors i fins i tot a la coincidencia de varis d'aquests. Aquest tipus de problemes apareixen sovint en la primera posta, encara que poden aparèixer en qualsevol moment del cicle reporductiu. Els signes clínics solen aparèixer de forma aguda i són depressió, anorèxia, incapacitat de volar, distensió abdominal, coixera, paràlisi uni o bi-lateral, dificultat respiratòria, defecació i micció compromeses i fins i tot mort sobtada. Les causes més comunes de distócia i retenció d'ous són la mida excessiva dels ous, una malformació dels ous, lesions o infeccions a l'oviducte, deficiències (calci, Vit E, etc.) o excessos (obesitat) nutricionals, malalties metabóliques o sistèmiques, hernies abdominals, predisposició genètica, factors estressants, neoplàsies o la senilitat. Es pot administrar prostaglandina E2 per estimular l'ovoposició peró en aquest cas el cirurgià va optar per l'ovocentesi. Aquesta tècnica es tracta en la punció transcloacal o transcelómica de l'ou amb una agulla de 18G per aspirar el contingut i poder així col.lapsar la closca amb una lleugera pressió, poden eliminar aquesta més fàcilment o fins i tot deixant que la femella l'elimini per si sola als pocs dies.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada