Al.lopècia amb pruïja i descamació en conills i rosegadors

Al.lopecia de la zona escapular en un cobai (Cavia porcellus)

És bastant freqüent en la clínica d'exòtics trobar animals que presenten un quadre d'al.lopècia amb pruïja variable i descamació evident. El diagnóstic diferencial d'al.lopècia en conills i rosegadors pot arribar a ser molt extens, incloent en aquest causes endocrines, infeccioses, parasitàries o fins i tot comportamentals. El primer que ha de fer el propietari és evitar un contacte excessiu de l'animal (per minimitzar el seu estrés i alhora el possible contagi si es tractés d'un procés transmissible a l'home). És important que no es basi en la seva intuició ni en l'experiència d'altres propietaris, ja que encara que les lesions siguin semblants poden implicar etiologies diverses. S'ha de fer una visita al veterinari el més aviat possible.

Conills: una de les principals causes és la sarna. Podem distingir entre la sarna per Cheyletiella, molts cops secundària a altres processos com la mala oclusió d'incisius o l'obesitat (problemes que impedeixen que el conill es netegi el pelatge) i transmissible a les persones; i per Psoroptes, localitzada sobretot al pavelló auditiu. Ocasionalment també podem trobar Sacrcoptes scabiei, Notoedres cati/muris o Demodex. 

També podem trobar puces (sobretot en animals que conviuen amb gossos o gats) o polls. 

Les infeccions per fongs ocorren sobretot en animals joves i que viuen en males condicions higièniques i són transmissibles a les persones. Cal tenir en compte també, encrara que és rar en conills, l'aparició de neoplàsies dèrmiques (limfomes sobretot). 

Xinxilles: Rarament es reporten casos d’ectoparasitosi en aquesta espècie degut a l’espessor dels flocs de pèl. Esporàdicament s’han descrit casos de sarna (Cheyletiella) i infestacions per puces (Ctenocephalides) sobretot en animals que conviuen amb gossos o gats. La dermatofitosi sol ser asimptomàtica però esdevé clínica quan s’associa a estrés, malnutrició o a altres malalties. 

Cobais: La sarna en cobais és un diferencial a considerar. L'àcar més patogènic i important és Trixacarus caviae. Les situacions estressants o altres malalties poden ser detonants de l’aparició de la clínica. L’aprimament i les lesions secundàries a l’automutilació són freqüents. Chirodiscoides caviae és un altre àcar però té poc poder patogènic i dóna quadres subclínics tot hi ser-hi freqüentment en gran quantitat (es manifesta quan hi ha compromís immunitari). La parasitosi per Demodex caviae és rara encara que molts són portadors asimptomàtics i es manifesta en immunosuprimits.

Podem trobar també puces, polls i fongs (aquests també transmissibles a l'home).

Les pododermatitis solen aparèixer per falta d’higiene, deficiència de Vit. C o traumatismes i es compliquen amb infeccions secundàries (S. aureus).

Altres rosegadors: En hàmsters, la demodicosi sempre va associada a immunosupressions, mancances a la dieta o estrés. També s’han reportat casos de Notoedres, Sarcoptes scabiei i Trixacarus caviae. També es reporten infestacions per puces o infeccions per fongs. El limfoma epiteliotròpic, melanomes i melanocitomes són les neoplàsies cutànies més freqüents però rarament es presenten amb alopècia i pruïja.

En rates i ratolins, solem trobar una gran varietat d'acars. També es troben puces, polls i infecció fúngica. Es reporten casos de piodermes superficials, secundàries normalment a traumatismes, causades per S. aureus (de millor pronòstic en rates que en ratolins). El carcinoma de cèl·lules escamoses és la neoplàsia cutània més freqüent en ratolins.