Experiències veterinàries: neoplàsia abdominal en un eriçó de ventre blanc (Atelerix albiventris)

Eriçó de ventre blanc (Atelerix albiventris) albí.

Arriba a la consulta del veterinari un eriçó de ventre blanc o eriçó pigmeu africà (Atelerix albiventris), mascota cada cop més freqüent entre els animals exòtics de companyia, amb problemes d'apatia, anorèxia i debilitat que al intentar tancar-se sobre si mateix no ho aconsegueix del tot. És una femella albina d'uns 3 anys que pesa uns 780 grams. El propietari ens informa que ve per una segona opinió, ja que al centre on la va portar primer li van dir que segurament el problema seria o una neoplàsia o una malaltia cardíaca, i li donaven un mal pronóstic. 

Durant l'exàmen físic es detecta un abdómen inflat, on es troba una massa a la palpació i certa quantitat d'ascitis. Es decideix fer una ecografia de l'animal, on es detecta una massa quística de grans dimensions a l'abdómen i líquid lliure. Durant aquest procediment es van prendre mostres ecoguiades per realitzar citologies del teixit anómal. L'animal es va hospitalitzar a l'espera dels resultats amb fluidoteràpia intravenosa. El dia següent els resultats de l'anàlisi histopatológic van suggerir que es tractés d'una neoplàsia epitelial/adrenal bastant invasiva. El veterinari va concloure doncs que l'animal podia tenir una neoplàsia de qualsevol mena de teixit abdominal i que la única opció era fer una laparotomia exploratória i, en cas que fos teixit reproductiu (principal sospita per la formació de quists), practicar una ovariohisterectomia convencional. En cas que fos qualsevol altre tipus de teixit s'hauria de valorar el cas (per exemple, si es troba a l'estómac no és gens fàcil i el pronóstic reservat). 

L'endemà al matí es va dur a terme la cirurgia. Es va induïr l'animal amb una combinació de butorfanol i ketamina, es va preparar tot l'equip quirúrgic i anestèsic i va començar l'operació. Al obrir la cavitat abdominal de seguida ens vam trobar amb una massa molt gran i heteromorfa i amb petits quists i una cavitat abdominal plena de líquid (després de buidar-lo es van comptabilitzar uns 60 ml de líquid serosanguinolent). A la primer impressió semblava teixit digestiu peró un exàmen més acurat va permetre que el cirurgià identifiqués la massa com a teixit reproductiu al veure que el peduncle que la subjectava era el principi de la matriu. Durant l'exploració de la cavitat abdominal es van identificar limfonodes mesentèrics engruixits i fins i tot potser metastàtics. Es va procedir a lligar part del teixit connectiu que subjectava la massa amb Hemoclips i després es va fer la lligadura de la matriu amb una sutura monofilament sintètic reabsorbible (Monosyn 4/0). Llavors es va tancar l'animal per capes (muscular, subcutani i punts simples a la pell). Un cop recuperat de l'anestésia i ja estable, es va tornar a pesar l'animal i va marcar uns 380 grams: la neoplàsia representava un 49% del pes de l'animal. Es van prendre mostres de biópsia de la massa i es van enviar a histopatologia per identificar l'origen de la neoplàsia. Tal com diu el veterinari, segurament hagi fet metàstasi i l'animal no duri molt més, però s'ha allargat la qualitat de vida de l'eriçó i la resta és en mans de la mare natura.