Malaltia del bec i les plomes en psitàcides

Lloro gris africà (Psittacus erithacus erithacus) afectat greument per PBFD.

Aquesta malaltia que poden patir les psitàcides, coneguda també com PBFD (Psittacine Beak and Feather Disease) està causada per un Circovirus distribuit mundialment per Austràlia, Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Causa malaltia només en psitàcides; especialment en cacatues, agapornis, loris o periquitos, encara que no es descarta la possibilitat de que altres grups taxonómics poden veure's afectats. Les infeccions es produeixen per inhalació o ingestió de femtes, secrecions del pap o pols de les plomes dels animals infectats i fins i tot per transmissió vertical (és a dir, cal vigilar a l'hora d'adquirir un pollet exigint que ens assegurin l'estatus negatiu de la mare). El període d'incubació de la malaltia pot ser d'uns 21-25 dies fins a mesos o fins i tot anys (quedant en aquests com a infecció latent).

Els pollets i joves presenten la forma hiperaguda (caracteritzada per mort sobtada sobretot en yackos i cacatues) i la froma aguda amb depressió, anorèxia, estasi del pap, enteritis, pneumonia, pèrdua de plomes, picatge, hemorràgies als cànons de les plomes i finalment mort. La forma crónica es descriu en juvenils i adults amb pèrdua de plomes i plomes malformades i distrófiques que augmenten en proporció a mesura que l'animal muda. En alguns casos es descriu el sobrecreixement, deformació o necrosi del bec i/o les ungles. Alguns lloros adults amb un sistema immunitari fort poden aconseguir eliminar el virus sense arribar a desenvolupar la malaltia. Aquest virus causa immunodepressió als animals afectats, fent-los més susceptibles a altres malalties com el Poliomavirus o infeccions bacterianes o fúngiques recurrents.

El diagnóstic definitiu requereix una PCR en sang o biópsia de pell. Alguns lloros amazònics, guacamais o conurs poden donar un resultat positiu sense mostrar malaltia; però no s'ha d'oblidar que van alliberant virus a l'ambient. No existeix un tractament per la malaltia, encara que l'ús d'immunoestimulants i el tractament paliatiu i de suport poden ajudar molt en alguns casos. S'ha de procedir a l'aïllament dels lloros que estiguin en contacte amb els infectats per evitar la disseminació de la malaltia (i fins i tot si cal plantejar l'eutanàsia). El virus és resistent a l'ambient i es necessiten solucions d'hipoclorit sódic (lleixiu) o de iode al 10% per eliminar-lo de les gàbies, joguines, etc. Cal pensar en aquesta malaltia a l'hora d'adquirir una psitàcida com a mascota i molts criadors solen adjuntar unes anàlisis certificant que és negativa enfront aquest virus i el de la clamidiosi (i si no l'adjunten, és molt recomanable fer una visita al veterinari perquè realitzi ambdues proves).