Gastritis per Helicobacter mustelae en fures (Mustela putorius furo)

Fura (Mustela putorius furo) amb una marcada caquèxia, malalta per gastritis per Helicobacter mustelae.

Helicobacter mustelae, una bactèria gram negativa, causa gastritis i ulceració gàstrica bastant sovint en fures. És antigènicament similar a H. pylori, un patogen humà associat al mateix tipus de lesions. Encara que la colonització gàstrica per H. mustelae en fures de qualsevol edat és freqüent (de fet es pot considerar un membre de la flora normal resident a l’estómac d’aquestes), que apareguin lesions ulceratives i l’animal mostri simptomatologia clínica és una situació molt menys comuna. La colonització sol anar acompanyada d’una resposta immune específica, però la infecció persisteix tot i l’elevat títol sèric d’anticossos que es pot generar. L’estrès sembla ser un factor clau en el desenvolupament de la malaltia (canvi de propietari, de menjar, un nou company,etc.).

Entre els signes clínics podem trobar letargia, anorèxia, pèrdua de pes, nàusees, vòmit, bruxisme, deshidratació, emaciació, diarrea i melena. Les anàlisis laboratorials solen reflexar l’estrès, deshidratació, pèrdua de sang i dèficit energètic. En l’hematologia es pot trobar una leucocitosi de lleu a severa, amb neutrofília i limfocitosi, i una anèmia regenerativa. La bioquímica sanguínia sol revelar un augment o disminució de les proteïnes plasmàtiques i de la glucosa i elevacions dels enzims AST i FA. 

El tractament específic per fures que pateixen gastritis per H. mustelae es basa en amoxicil·lina i metronidazol combinats (ja que individualment no són tant efectius i poden promoure l’aparició de resistències), combinats amb subsalicilat de bismut i administrats com a mínim durant 2 setmanes. Un antihistamínic H₂ i sucralfat poden ser molt útils en animals molt malalts amb melena. El suport nutricional és clau per les fures que s’aprimen massa, basnat-se en una alimentació assistida amb papilles (com per exemple la Convalescense, de Royal Canin^®). De totes maneres cal destacar que el tractament d’aquesta malaltia no assegura la remissió completa dels signes clínics, ja que la cura de la lesió ulcerativa depèn més de la capacitat de fibrosi i cicatrització de la mucosa gàstrica.