Canari (Serinus canaria) amb conjuntivitis, símptoma freqüent de problemes respiratoris. |
Abans d'explicar les principals malalties de l'aparell respiratori dels paseriformes, cal destacar que en aquests animals els sinus nasals dret i esquerre no es troben comunicats i els sacs aeris toràcics craneals estàn fusionats amb els sacs aeris claviculars. Podem dividir les principals causes en infeccioses i en no infeccioses.
Pel que fa a etiologies infeccioses, els poxvirus i paramixovirus són els virus que més habitualment causen aquests problemes. Entre els paramixovirus els serotipus 1, 2 i 3 s'ha aïllat en animals simptomàtics (el serotipus 1 ocasionalment en canaris i el 3 sobretot en pinsans). Per altra banda, l'ornitosi o clamidiosi presenta una baixa incidència i una simptomatologia inespecífica amb exsudat nasal i conjuntivitis, i una baixa mortalitat. Mycoplasma també pot ser una causa, afectant sobretot a vies altes i la conjuntiva ocular. Altres bactèries com Enterococcus, Streptococcus o Pseudomonas s'han trobat en casos de pneumonies i aerosaculitis. Les infeccions per Toxoplasma solen ser subclíniques o assimptomàtiques, encara que en fase aguda poden causar símptomes respiratoris. Altres paràsits capaços de donar problemes respiratoris són nematodes traqueals (Syngamus trachea) o o àcars (Sternostoma tracheacolum), habituals en diamants de Gould. L'aspergilosi es diagnostica esporàdicament en fringílides i gairebé sempre en la necròpsia, però és un procés més comú en aus del paraís i minàs. Els ambients humits i calents i l'elevada densitat d'animals són factors que predisposen a patir aspergilosi.
Pel que fa als problemes no infecciosos, els més habituals solen ser inhalació de cossos extranys (llavors o la seva pellofa), inhalació de toxines, la distensió abdominal (que comprimeix els pulmons) i processos asmàtics en canaris. Cal destacar que els paseriformes ténen una elevada taxa d'intercanvi gasos, fet que els fa més sensibles a l'inhalació de toxines en comparació amb altres espècies.