Indicacions per millorar el meu terrari

Diversos terraris tropicals, a escollir en funció de la espècie i mida de l'animal.

En aquest post intentaré donar alguns consells per tenir en millors condicions els animals exòtics que es solen mantenir dins un terrari, doncs m'he adonat que hi ha gent que per manca d'informació tè les instal.lacions d'una manera que no s'optimitzen i, per tant, l'ambient del rèptil o amfibi no acaba de ser el millor possible. 

Per instal.lar la calefacció del terrari no s'ha de triar solsament un sistema i posar-lo en marxa, sinó que cal tenir en compte també la necessitat d'un termostat que ens permeti regular la temperatura amb precisió, un o més termòmetres fiables per mesurar-la (si és possible a la zona freda i a la zona calenta del terrari) i fins i tot un temportizador que apagui la calefacció durant algunes hores (durant la nit, per exemple). No és una bona indicació col.locar un cable calefactor entre el substrat en animals que els hi agradi escarbar (com moltes tortugues o pogones), doncs podràn trobar-lo i patir cremades. Mai s'ha de posar una placa calefactora que pugui contactar directament amb l'animal, així com tampoc bombetes de calor a una altura molt baixa on l'animal pugui arribar. En moltes ocasions, el millor serà combinar diversos sistemes de calefacció. També cal calcular la potència del sistema en funció de la capacitat del terrari (caldrà més potència pels terraris més grans) i del la sala on estigui aquest col.locat (si és una habitació freda caldrà un sistema més potent). 

Pel que fa a la iluminació, cal tenir en compte que el Sol directe és una font de llum molt bona pels animals però que la radiació ultraviolada B (UVB) necessària per aquests animals per sintetitzar el calci en el seu organisme és filtrada pels vidres del terrari. D'aquesta manera necessitarem una font de llum UVB com els fluorescents que estàn disponibles al mercat, sempre o directament dins el terrari o sobre una malla protectora. La distància entre el fluorescent i l'animal no hauria de ser major d'un pam, doncs la radiació UV d'aquests es perd molt amb la distància. S'aconsella que sigui una llum amb la major quantitat d'UV possible (de 10% cap a dalt), sigui quina sigui l'espècie escollida.

També és molt important que l'aire no es quedi estancat, i per tant escollir bé els sistemes de ventilació del terrari. Unes reixes a un dels laterals o a la part de sobre és suficient en molts casos. Pel que fa a l'humitat, tenir en compte que en terraris selvàtics serà necessari pulveritzar gairebé constantment i que fins i tot en els desèrtics s'ha de fer com a mínim un cop (ja que al desert augmenta l'humitat just abans de la sortida del Sol). El substracte dependrà de l'espècie, per molts cops la fibra de coco és adient (tant per l'animal i la seva higiene com per la seva salut, doncs és dels subsrtactes que menys problemes intestinals d'impactació dóna en casos d'ingestió).

Problemes de comportament en conills (Oryctolagus cuniculus)

Els conills són preses en la natura, i reaccionen davant situacions de perill d'una manera sobtada i frenètica que pot sorprendre alguns propietaris. En situacions d'alarma o estrés excessiu poden donar cops contra la gàbia o el terra amb les potes del darrera i en situacions de dolor o terror extrems poden emetre sorolls aguts d'elevada intensitat. 

Pel que fa al marcatge territorial, destacar que normalment se'ls pot ensenyar a defecar i orinar en letrines col.locades a un racó, però que alguns cops fan aquest tipus de marcatge, normal en la seva conducta salvatge. Poden arribar a fregar la barbeta contra objectes o fins i tot projectar l'orina d'una manera samblant a com ho fan els gats. Aquests problemes amb la conducta d'orinar solen presentar-se amb la pubertat (uns 6 mesos d'edat) i sobretot em mascles no castrats, ja que es tracta d'una conducta andrògeno dependent (tot i que les femelles també poden fer-la). A més, la conducta pot augmentar a la primavera, en animals dominants o en situacions d'estrés. L'esterilització sol eliminar la conducta en tots els conills, o com a mínim disminuïr-la notablement.

Per altra banda, els conills poden mostrar-se agressius, primer avisant amb crits i tirant les orelles enrere. Poden mostrar-se agressius al denfensar el seu territori davant altres conills o davant persones, i fins i tot fer mossegades greus. La agressivitat territorial és més freqüent en femelles que en mascles i sobretot en època de zel. L'agressivitat per dominància es basa en la jerarquia que estableixen els conills i es sol donar sobretot em mascles enters. S'ha de ser pacient en aquests casos: els reforços negatius que espantin l'animal i els cops que es poden entendre com una agressió seràn contraproduents. Es pot castigar verbalment o mullant d'aigua l'animal amb un vaportizador per intentar redirigir el comportament del conill. L'esterilització quirúrgica sol ser bastant efectiva en els casos d'agressivitat (sobretot en la territorioal i menys en la per dominància).