Experiències veterinàries: xerrada sobre peixos a I.E.Sant Jordi

Afegint uns guppys a l'aquari d'aigua dolça de la classe de 4rt.

La setmana passada l'escola de Vilassar de Dalt I.E. Sant Jordi va convidar-me a fer una xerrada a la classe de 4rt de primària, doncs aquest curs estàn fent un projecte sobre els diversos tipus de peixos. Volien que un veterinari els expliqués quins tipus de peixos existeixen i vaig preparar una xerrada de 45 minuts amb diapositives. Aquest any tenen un aquari a la classe, i per començar vam introduir peixos nous. Eren uns quants gupys, un d'ells en gestació. 

Desprès els vaig estar ensenyant què eren els peixos, començant per una petita introducció i explicant-los les principals diferències amb els altres animals. Vam veure els agnats, els condrictis i els osteictis. Els hi vaig ensenyar un parell de videos; un perquè veiessin com els mixinoideus transformen l'aigua del seu voltant en moc per evitar que els cacin i l'altre ensenyant com els salmons pugen pel riu contracorrent per anar a fer la posta. També els hi vaig explicar que el tauró balena és el peix més gran de tots, i que la femella del bacallà pot fer una posta de fins a 7 milions d'ous. Vam fer un petit joc per veure quins dels animals aquàtics que veien en fotogafies eren peixos i quins no ho eren, i per acabar els hi vaig explicar com mantenir un aquari a casa (un tanc d'aigua, un filtre intern o extern, un substrat adient, una llum adequada, l'aigua necessària segons les espècies a mantenir, etc.). 

Vull donar les gràcies a tota la classe de 4rt per escoltar-me tant atentament. Espero que els agradés l'experiència tant com em va agradar a mi. 

Els cobais i la vitamina C

Cobai (Cavia porcellus) paraplèjic per culpa d'una falta de vitamina C crònica.

Els cobais (Cavia porcellus), igual que els humans, són incapacos de sintetitzar vitamina C ja que no tenen un enzim necessari per fer-ho que s'anomena gulonolactona-oxidasa. Per tant, l'únic aport de vitamina C de les cobaies prové de la dieta. Dincs d'aquest context, és freqüent trobar cobais que pateixen l'anomenada hipovitaminosi C.

Aquest problema pot aparèixer per causes primàries o associat a altres malalties. Per fer-nos una idea, els requeriments diaris de vitamina C per part dels cobais són de 10 mg/kg de pes (però augmenten fins a 30 mg/kg de pes quan l'animal està en creixement o en gestació). La vitamina C és necessària per la síntesi de col.làgen i per tant la seva carència afecta a les articulacions i als vasos sanguinis, entre d'altres. A més a més, la falta de vitamina C compromet l'óptim funcionament del sistema immune de l'animal. Els sígnes clínics són anorèxia, quietud, dolor i vocalitzacions, coixeres, rigidesa i inflor de les extremitats, pododermatitis, petequies mucocutànies i maloclusió dental (degut a la laxitud dels lligaments periodontals, que tambe ténen col.làgen).
 

Per diagnosticar el problema és bàsic un bon exàmen físic i una bona anamnesi, així com la revisió de la dieta. A vegades caldrà fer una radiografia per veure alteracions en els cartíl.lags de creixement o en les articulacions, o fins i tot fractures. 

El tractament es basa en ineccions de vitamina C, però tenint en compte que la s'ha de corregir la dieta per aportar la quantitat necessària de vitamina C. Les verdures de fulla fosca ténen un elevat contingut en vitamina C. Altres aliments rics en aquesta vitamina són el pebrot vermell, el tomàquet, la taronja, el bròquil, la col de Brusel.les o el kiwi.