Paramixovirus en psitàcides: la malaltia de Newcastle

Cotorreta argentina (Myopsitta monachus) amb tortícolis per infecció per virus de Newcastle.

La malaltia de Newcastle està causada per un virus del tipus paramixovirus. D'entre tots els paramixovirus els dels tipus 1,2,3 i 5 són els que poden afectar a les psitàcides (encara que el tipus 2 és més típic de passeriformes). Les aus infectades moltes vegades poden mantenir-se assimptomàtiques, però van desenvolupant símptomes respiratoris, digestius i neurológics (molt típic en periquitos terrestres (Neophema spp.)). Els que superen la fase aguda solen patir pancreatitis subaguda i mortal. 

La malaltia de Newcastle en sí està causada pel paramixovirus de tipus 1. Existeixen diverses soques distribuides mundialment, i la susceptibilitat i el cuadre clínic vrien molt en funció de la espècie infectada, la soca, la immunitat, etc. Sembla que pot afectar a qualsevol edat però seobretot als gèneres Amazona, Psittacula, Eclectus o Cacatua. La transmissió es produeix per ingestió o inhalació de secrecions respiratóries o femtes d'animals infectats. També s'ha descrit la transmissió vertical a les cries, així que més val no fer servir aquests animals per criar. Aquest virus té potencial zoonótic (pot passar a les persones) i a més a més és de declaració obligatoria a les autoritats sanitàries. 

Els principals quadres clínics són: animals assimptomàtics, depressió seguida per mort sobtada, malaltia diegstiva aguda (diarrea verdosa, anorèxia, pèrdua de pes), malaltia respratória aguda (rinitis, conjuntivitis, tos, exsudats, estornuts, dispnea) o/i malaltia crónica del sistema nerviós (opistotonos, torticolis, tremolors, paràlisi). El diagnóstic es realitza per detcció del virus en cultiu de femtes, hispos del tracte respiratori o mostres de necropsia. No existeix un tractament totalment eficaç. Per eliminar el virus de l'ambient es poden usar pH extrems i alguns desinfectants (hipoclorit sódic, formalina,...).

Malalties digestives de les pogones

Ous de coccidis (Isospora) trobats en un exàmen coprológic d'una pogona (Pogona vitticeps).

Juntament amb els problemes renals i de maneig, les malalties de l'aparell digestiu dels dragons barbuts o pogones (Pogona vitticeps) són el problema més freqüent en aquests rèptils. Moltes bacteries (com ara Pseudomonas) s'aïllen del tracte digestiu de pogones sanes, per tant no sempre la seva presència significa malaltia. La malaltia com a tal es presenta quan coincideixen factors predisposants i un increment de la patogenicitat de l'agent causal. S'han descrit infeccions causades per diverses bacteries (Proteus, Pseudomonas, Pasteurella, Mycobacterium,etc.) i virus (adenovirus sobretot). Les enteritis solen complicar-se amb processos crónics que poden arribar a donar granulomes múltiples a fetge, melsa, ronyó i pulmons entre d'altres órgans. L'existència prèvia d'una estomatitis (sobretot per mal maneig i immunosupressió) pot ser la via d'entrada dels microorganismes a l'aparell digestiu. El cultiu serà indicat per assegurar quin bacteri és present, i l'histopatologia serà necessària per buscar la presència d'adenovirus (que afecta principalment el fetge i és comú que les pogones es transmetin entre elles en instal.lacions de cria).

Pel que fa als paràsits intestinals, els coccidis es solen detectar amb freqüència i abundància en examnes coprológics directes. La coccidiosi en pogones cursa amb anorèxia, pèrdua de pes i apatia. També es poden trobar amebes patógenes com Entoameba i Hexamitas. Són essencials unes bones mesures d'higiene per corregir el problema (canviar l'aigua sovint i netejar el substrat d'excrements) i evitar la superpoblació dels terraris i qualsevol causa que els hi pugui produir estrés.

Entre els nemàtodes més trobats destaquen els oxiúrids, sent de patogenicitat mitja (però les grans càrregues de paràsits poden arribar a crear greus problemes de funcionalitat intestinal). Les migracions larvaries subcutànies d'acantocèfals són causa de nóduls i abscessos dèrmics en aquests animals.