Paramixovirus en psitàcides: la malaltia de Newcastle

Cotorreta argentina (Myopsitta monachus) amb tortícolis per infecció per virus de Newcastle.

La malaltia de Newcastle està causada per un virus del tipus paramixovirus. D'entre tots els paramixovirus els dels tipus 1,2,3 i 5 són els que poden afectar a les psitàcides (encara que el tipus 2 és més típic de passeriformes). Les aus infectades moltes vegades poden mantenir-se assimptomàtiques, però van desenvolupant símptomes respiratoris, digestius i neurológics (molt típic en periquitos terrestres (Neophema spp.)). Els que superen la fase aguda solen patir pancreatitis subaguda i mortal. 

La malaltia de Newcastle en sí està causada pel paramixovirus de tipus 1. Existeixen diverses soques distribuides mundialment, i la susceptibilitat i el cuadre clínic vrien molt en funció de la espècie infectada, la soca, la immunitat, etc. Sembla que pot afectar a qualsevol edat però seobretot als gèneres Amazona, Psittacula, Eclectus o Cacatua. La transmissió es produeix per ingestió o inhalació de secrecions respiratóries o femtes d'animals infectats. També s'ha descrit la transmissió vertical a les cries, així que més val no fer servir aquests animals per criar. Aquest virus té potencial zoonótic (pot passar a les persones) i a més a més és de declaració obligatoria a les autoritats sanitàries. 

Els principals quadres clínics són: animals assimptomàtics, depressió seguida per mort sobtada, malaltia diegstiva aguda (diarrea verdosa, anorèxia, pèrdua de pes), malaltia respratória aguda (rinitis, conjuntivitis, tos, exsudats, estornuts, dispnea) o/i malaltia crónica del sistema nerviós (opistotonos, torticolis, tremolors, paràlisi). El diagnóstic es realitza per detcció del virus en cultiu de femtes, hispos del tracte respiratori o mostres de necropsia. No existeix un tractament totalment eficaç. Per eliminar el virus de l'ambient es poden usar pH extrems i alguns desinfectants (hipoclorit sódic, formalina,...).