Problemes respiratoris en fures (Brom vs. influenza)

Hiperqueratosi en els coixinets plantars d'una fura 

 

 

 

(Mustela putorius furo) malata de brom. 

Els dos principals agents causals de malatia respiratória en fures (Mustela putorius furo) són el virus del brom caní i el virus de l'influenza o grip. Ambdós es solen caracteritzar per afectar primerament les vies respiratóries altes, tot i que poden acabar afectant els bronquis i pulmons, però ténen un curs i un pronóstic bastant diferent.

L'etiologia del brom és deguda al mateix Paramixovirus que provoca la malaltia en gossos. La transmissió es produeix per aerosol o contacte directe amb femtes i altres secrecions. La progressió de la malaltia pot durar entre 12 i 40 dies segons varis aspectes depenents del virus. La mortalitat sol ser propera al 100%, doncs no hi ha trectament efectiu més que de suport. 

La primera fase és catarral, barrejant signes respiratoris i cutanis (descàrrega oculonasal, tos, eritema, prurit a la zona inguinal, hiperqueratosi dels coixinets plantars,...). Més endavant l'animal pot desenvolupar una fase neurològica amb incordinació, convulsions i fins i tot el coma. 

En una radiografia toràcica podem veure congestió o consolidació pulmonar alguns cops en que es complica amb una pneumonia secundària. En l'hematologia veurem un augment dels leucòcits. Molts cops la prova definitiva és una histopatologia realitzada postmortem. 

Per altra banda, les fures són molt sensibles al virus de l'influenza humana. Si algú de la familia ha estat malalt de grip i després ho està l'animal, és molt probable que la grip sigui la causa. Es transmet per aerosol de les persones a les fures i viceversa. Els símptomes són principalment de vies respiratòries altes (tos, descàrrega oculonasal serosa, estornuts,...). A vegades hi poden haber problemes de vies baixes per infecció secundària o una lleu enteritis. En general el quadre clínic és lleu i autolimitant, durant uns 5-10 dies. 

Les principals diferències a tenir en compte són que en el cas del brom solen haver-hi signes cutanis i neurológics en fases avançades (en les que l'influenza ja hauria d'haver curat), que la tos i ls estornuts són menys freqüents en el brom, i que en aquest últim la descarrega nasal pot ser més purulenta i la mortalitat molt més elevada.

Exòtics més que exòtics: el porquet vietnamita

Fa uns anys que la varietat nana del porquet vietnamita (Sus scrofa domestica) està guanyant popularitat a Europa, després d'haver-se consolidat als Estats Units com a mascota. Contrariament al que molta gent pensa és un animal molt net i intel.ligent, i té un caràcter juganer. És molt explordor i fins i tot pot arribar a ser massa tossut a vegades. La seva esperança de vida ronda els 15 anys i poden arribar a pesar fins a 60 kg. Pot ser un bon animal de companyia si se li pot dedicar el temps que requereix i si se'l socialitza i ensenya correctament.

Es tracta d'un animal omnívor. Al contrari al que pot semblar, no és adient alimentar-los amb els pinsos que es fan per porcs de granja, doncs aixó el portarà a patir obesitat. El pinso a base de cereals hauria de ser la base de la dieta (molta gent opta per donar pinso de cavall), acompanyat amb fruites i verdures variades. A més a més, s'ha de procurar que faci ejercici diari controlat. Ha de tenir a disposició sempre aigua fresca. 

Aquests animals són molt sensibles a l'estrés, per tant hem de procurar que les seves conductes normals siguin sempre satisfetes (buscar menjar, remenar el terra amb el nas,etc.). A l'estiu serà indispensable una zona de banys amb aigua freda, doncs com que no suen així podràn perdre calor. Es recomana castrar els mascles abans dels 6 mesos per evitar olors desagradables i disminuir les conductes agressives. Pot fer les seves necessitats en una capsa si se l'hi ensenya a fer-ho. 

A Espanya es obligatori vacunar tots els porcs de la malaltia d'Aujeszky, per tant s'ha de portar la mascota al veterinari perquè li apliqui. A més, convindrà mentenir-los desparasitats internament. Serà molt imporatn mantenir una dieta rigorosa i fer passejades diàries paer tal que visqui amb una llarga salut el màxim de temps possible.