Els tuàtares: els dinosaures del present

Tuàtara (Sphenodon punctatus) descansant sobre la soca d'un arbre.

Els tuàtares són els últims supervivents d'un antic grup de rèptils denomiants rincocèfals. Els altres membres d'aquest grup es van extinguir durant el Mesozoic, fa més de 65 milions d'anys. Encara que semblen llangardaixos, els tuàtares es classifiquen en un ordre diferent degut pruncipalment a les seves diferènices esquelètiques. A més, ténen també una tercera parpella membranosa que passa per sobre de l'úll obert. Com alguns llangardaixos, ténen un ull pineal (també anomenat "tercer ull") al front, visible en els joves però que s'amaga sota la pell a mesura que es tornen adults. Aquest ull només pot registrar l'intensitat de llum i el color però ajuda a regular la temperatura corporal al rèptil.

Existeixen fòsils pràcticament idèntics als tuàtares actuals des de finals del Triàsic (fa uns 170 milions d'anys), fet que suggereix que aquests animals tenen la taxa d'evolució més lenta entre els vertebrats terrestres. Les dues espècies de tuatares que viuen avui dia (Sphenodon punctatus i Sphenodon guentheri) són uns dels rèptils més antics del món. 

El tuàtara més comú (Sphenodon punctatus) sembla una iguana de color olivaci amb algunes taques grogoses. Té un cap ample i arrodonit, els ulls grans i les potes poderoses i provistes d'ungles. Una quilla dorsal d'espines recorre l'animal de dalt a baix, fins la forta cua (que poden desprendre per caudotomia). És d'activitat nocturna i medeix uns 50-65 cm. S'alimenten principalment d'invertebrats. Comparteixen el niu amb aus marines de les zones rocoses de les illes de Nova Zelanda. Creixen molt lentament i arriben a la maduresa sexual als 20 anys com a mínim. Els ous són gestats per la femella durant 12 mesos i un cop a l'exterior, aquests tarden 15 mesos en eclosionar. Poden pondre uns 12-17 ous. Els mascles de tuàtara poden arribar a viure cent anys.