Com mantenir una xinxilla (Chinchilla laniger)

Xinxilla (Chinchilla laniger) jugant amb un pal dins la gàbia.

Les xinxilles (Chinchilla laniger) són rossegadors histricomorfs que compartenixen amb els cobais bastantes caracterísitques anatómiques, fisiológiques i clíniques. Durant la colonització del Nou Món els espanyols van observar com els indis "chincha" utilitzaven les pells d'aquests animals i per aixó les van anomenar xinxilles. Com a mascotes cal destacar la seva inteligencia, agilitat i hàbits de neteja. Són hàbils manipulant objectes amb les mans i disfruten fent cabrioles sorprenents. Són bastant porugues, però s'acostumen fàcilment a les persones si de joves es manipulen amb freqüència. Són molt socials i en general poden viure bé en parelles o grups, però sempre hi ha situacions en que es poden barallar (dos mascles, un nou individu al grup, etc.). Són d'hàbits nocturns però poden mostrar-se actives durant el dia, adaptant-se en part a la rutina de les persones. 

Com que són molt actives i àgils necessiten gàbies bastant més grans que les de conill o altres rosegadors. Aquesta hauria de tenir com a mínim 1 metre cúbic amb diversos nivells perquè l'animal pugui saltar i trepar. Rosseguen fàcilment el plàstic i la fusta, així que la gàbia ha de ser de reixa metàl.lica. El terra pot ser sólid o de malla (amb forats no més grans de 1,5 cm.). Altres elements que podria haber-hi són nius per amagar-se, tubs i rodes d'exercici i blocs de minerals o fustes per rossegar. S'han de mantenir en un ambient fresc i sec, entre 10 i 20 graus centígrads, sense exposar la gàbia al sol ni colocar-la prop de radiadors (ja que són molt sensibles als cops de calor). Per mantenir sà el pél necessiten una sorra fina especial que es troba disponible comercialment en la qual fan banys. Se'ls hi ha d'oferir només 15-20 mins al dia ja que un excès els hi pot provocar conjuntivitis. 

Pel que fa a l'alimentació, la xinxilla està adaptada a una dieta rica en fibra i pobra en energia. El principal ingredient ha de ser fenc de gramínies o aufals, que ha d'estar sempre disponible. A més a més del fenc se li pot oferir un pinso granulat (sense cereals ni llavors afegides) que contingui un 16-20% de proteïnes, 2-5% de greix i 15-35% de fibra. Es pot oferir ad libitum (però millor racionat a una cullarada al día si volem estimular el consum de fenc). Com a complements es poden donar una o dues panses, pocs fruits secs, pipes, verdures, pastanaga o fruita (sempre en poca quantitat). Qualsevol canvi o introducció d'un element nou a la dieta s'ha de realitzar gradualment. 

Enllaços d'interès:
Pàgina web (en castellà) sobre xinxilles (1)
Pàgina web (en castellà) sobre xinxilles (2)