Manteniment d'aus rapinyaires: un caçador a casa

Àliga de Harris (Parabuteo unicinctus harrisi), una espècie freqüent en falconeria a la Península Ibèrica. 

L'origen de la relació entre homes i aus rapinyaires es troba en la falconeria (l'art de criar, cuidar i entrenar aquests animals), iniciada segles enrere en el món àrab on eren utilitzades per caçar. Actualment aquest art és considerat un esport i a part d'aver-se extés mundialment té molta popularitat i distinció als Emirats Àrabs. Els rapinyaires presenten modificacions anatòmiques i fisiològiques adaptades a la caça i a l'aporfitament d'una dieta carnívora. Ténen uns grans ulls molt sensibles per la detecció de preses des de l'aire, un pic fort i ganxut, unes potents urpes,etc. A part, els estrigiformes (mussols, ducs i òlibese entre d'altres) estan adaptats a caçar de nit i són molt eficaços gràcies a la localització asimètrica de les seves oïdes que els permet saber exactament on és la seva presa. A més, poden girar el cap fins a 280 graus ja que ténen moltes vèrtebres cervicals, fet que els permet millorar la recepció del so. 

El tipus d'instalació pot ser molt diferent segons l'espècie i el propósit del seu manteniment. En general es recomanen gàbies amb zones interiors i exteriors que els protegeixin de la llum solar directa, el vent i les baixes temperatures; però que els hi permetin aprofitar la pluja en el cas que ho desitgin. Cal esmentar que la tolerància al fred varia segons l'espècie (sent necessari a vegades proporcionar calor a l'hivern). Per rapinyaires diürns s'aconsellen aviaris amb parets de fusta amb un petit forat des d'on poder-los observar. És fonamental mantenir una bona higiene i ventilació de les instal.lacions. El material, mida, forma i localització de les perxes és de gran importància per mantenir una bona higiene i salut de les potes i les urpes. S'han d'evitar perxes massa dures i abrasives que danyin la superfície plantar. A més han de ser de fàcil neteja i desinfecció i han de permetre a l'au estimular la circulació i alhora aguantar-se amb força i seguretat sense clavar-se les pròpies urpes. Les reixes metàliques estàn desaconsellades ja que poden causar lesions a les extremitats o les plomes. En èpoques de calor sempre haurien de tenir disponible aigua per banyar-se. 

Pel que fa a l'alimentació, els rapinyaires són carnívors i la seva dieta és variable: en llibertat aquesta pot incloure mamífers, aus, rèptils, amfibis o carronya, mentre el peix és la base de la dieta de les àguiles pescadores (Pandion haliaetus) o els artròpodes de certes espècies de falcons o mussols (Falco tinnunculus o Athene noctua). En captivitat la dieta es realitza bàsicament amb perdius, pollets de gallina, coloms, ratolins i rates. Actualment existeixen empreses que es dediquen a la cría i distribució de menjar per rapinyaires. Cal destacar que una alimentació exclusiva a base de carn sense ossos és deficient en calci i altres minerals, sent més recomanable l'alimentació amb preses senseres.