Dermatologia en paseriformes: quatre malalties bastant freqüents

Quist fol.licular al pit d'un canari (Serinus canaria). 

- Poxvirus (verola aviar):

Aquest virus pot afectar diverses espècies d'ocells però sobretot es veu causant malaltia en paseriformes. La transmissió té lloc per contacte directe, per objectes contaminats o mitjançant vectors (mosquits); per aixó la seva incidència és major en aviaris exteriors. El període d'incubació de la malaltia sol ser des de 4 dies a 3 setmanes. La forma de presentació de la verola varia en funció de la soca del virus, l'espècie afectada, l'edat de l'animal, etc. Podem distingir tres presentacions clíniques: la forma seca o cutània (amb pàpules, vesícules i crostes a les zones sense plomes; de baixa mortalitat), la forma humida o diftérica (amb lesions caseoses proliferatives als tractes digestiu i respiratori superiors, conjuntivitis i blefaritis; d'elevada mortalitat en canaris) i la forma sistèmica (de quadre agut i que sol cursar amb apatia, disfagia i pneumonia; de mortalitat alta). No existeix un tractament etiológic però es pot aplicar de suport (desinfecció, alimentació forçada, suplementació amb vit A,etc.). Com a prevenció s'aconsella mantenir els animals en zones interiors lliures de mosquits i la vacunació anual dels animals (especialment si són grups de canaris).

- Papilomes: 

Són habituals a les potes i els peus dels pinsans europeus salvatges i captius. Les espècies més afectades són el pinsà vulgar (Fringilla coelebs), el pinsà real (Fringilla montifringilla) i el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula). Els creixements locals responen bé a una excisió quirúrgica ben practicada.

- Ectoparàsits: 

 Podem trobar àcars que s'alimenten de la epidermis (Knemidocoptes pilae), de les plomes (Dermation spp.) i de la sang (Dermanyssus gallinae, Ornithonissus sylviarum). Knemidocoptes pilae causa lesions crostoses a la base del bec i els peus, lleugerament pruïjoses, i el tractament amb ivermectina és eficaç. Dermanyssus gallinae viu amagat als racons foscos i ataca l'animal durant la nit, mentre que Ornithonyssus sylviarum viu sempre sobre l'hoste. Els àcars xupadors de sang poden causar depressió, anèmia, distrés respiratori, pruïja i fins i tot mortalitat. Els àcars de les plomes causen nerviosisme i picatge. És important tractar també l'ambient desinfectant la gàbia i els nius. Cal vigilar els mesos d'estiu ja que les poblacions d'àcars poden augmentar molt notablement els mesos de calor. A part d'àcars podem trobar polls, sent més freqüent en aquests animals que en psitàcides.

- Quists fol.liculars:

Es poden definir com a plomes enquistades degut a la deformació o lesió del fol.licle a partir del quals s'originen; encara que també existeix certa etiologia genètica, entre altres factros. Solen aparèixer a les ales, les espatlles i el pit de forma individual o múltiple. La resolució és quirúrgica i, en funció del mètode utilitzat, la recurrència és habitual.