Rinitis víriques i per micoplasmes en tortugues terrestres

Estomatitis difteroide crònica post-hibernació en una Testudo graeca.

Aquests processos s'han descrit en quelonis terrestres europeus i nordamericans, i fins i tot en les espècies Testudo graeca, Testudo hermanni, Testudo marginata i Agrionemys horsfieldii han adquirit l'estàtus d'epidemia. S'observen principalment en els quelonis mantinguts en captivitat i són especialment susceptibles els individus d'edat avançada. 

Inicialment s'observa una secreció mucosa major del normal i descàrrega nasal, gairebé sempre bilateral i contínua. la descàrrega nasal va progressant de serosa a mucopurulenta. Progressivament va apareixent una pèruda de la gana i disminució de l'activitat. Les mucoses de les narines i glotis poden veure's pàl.lides i edematoses. En casos avançats hi pot haver dispnea, respiració amb la boca oberta, estretors i sibilàncies. En fases més terminals apareixen glossitis i estomatitis difteroid amb abundància de plaques purulentes que gairebé impossibiliten a la tortuga tancar bé la boca. El procés pot acabar avnaçant fins que l'animal sofreix caquèxia greu i pot acabar morint. S'han aïllat com a agents causals micoplasmes (Mycoplasma agasizii), sobretot en tortugues de desert americanes (p.ex: Gopherus); i en tortugues mediterrànies (Testudo i similars) diversos virus, sobretot Herpesvirus.

El diagnóstic etiológic és molt difícil de confirmar ja que els micoplasmes són difícisl de detectar; i pel que fa a les infeccions víriques s'han desenvolupat tècniques fiables d'ELISA, PCR o cultius virals. Per establir un diagnóstic presumptiu s'ha d'intentar descartar altres causes de rinitis. Es poden realitzar cultius microbiológics per aïllar les soques bacterianes presents com a contaminants secundaris i que empitjoren la malaltia. El tractament antibacterià pot ajudar a atenuar els símptomes però no proporciona una curació total. 

Pel que fa al tractament, s'ha d'elevar la temperatura de l'animal fins als 30 graus centígrads i provar una teràpia antibiótica amb enrofloxacina o marbofloxacina (d'ampli espectre i a més ténen certa activitat antimicoplàsmica), o nebulització d'amikacina en sessions de 20 minuts diaris. La teràpia de suport inclourà fluidoteràpia (2-5% del PV) i si cal el sondatge de preparats nutritius. Encara que s'han aplicat antivirals com l'aciclovir, no s'han observat uns resultats molt esperançadors. Els virus descrits són bastant làbils a l'ambient (es transmeten més fàcilment amb instal.lacions amb altes densitats de tortugues immunosuprimides per estrés, desnutrició, parasitosi, etc.).