Importància de l'alimentació en psitàcides

Les pistàcides en llibertat són majoritàriament vegetarianes i s'alimenten de brots, fulles, flors, fruits, néctar, pol.len, nous i fins i tot a vegades de l'escorça dels arbres. El grau d'especialització és elevat en espècies com els loris, que s'alimenten amb la seva llengua pinzellada del nèctar i el pol.len de les flors, o el guacamai Jacint (Anodorhynchus hyacinthinus), que menja nous de les palmeres ajudant-se de la força del seu gran bec. Altres espècies són menys sel.lectives i mengen gran varietat d'aliments. Tot i la seva naturalesa vegetariana, certes espécies complementen la seva dieta amb insectes, larves o carronya.

En captivitat les psitàcides s'han adaptat a infinitat d'aliments i la gran majoria accepten bé una dieta variada de fruites, verdures, hortalisses, llegums, barreja de llavors i fruits secs. És essencial identificar l'espècie de destí de la dieta per adequar-la als seus requeriments nutricionals. Acostumar als animals joves a provar diversos tipus de fruites i verdures facilita l'acceptació de nous aliments quan són adults. Una barreja de llavors de qualitat aporta els greixos necessaris per complementar la dieta. Actualment, el mercat ofereix una àmplia gamma de pinsos formulats específicament per lloros que proporcionen una dieta equilibrada amb tots els micro i macronutrients necessaris per mantenir l'animal sa. Però no tots els pinsos que hi ha al mercat són óptims per les aus i és la feina dels veterinaris assessorar sobre aquest aspecte.

Algunes aus adultes acostumades a dietes desequilibrades o capturades de llibertat poden mostrar reticències inicials a la modificació de la dieta, encara que amb temps i constància acaben adaptant-se. Els animals no ténen la capacitat de seleccionar l'aliment per mantenir una dieta equilibrada i per tant han de ser els propietaris que seleccionin una dieta ben formulada i limitin la quantitat a oferir per tal menjin equilibradament.

En èpoques de reproducció i muda és important proporcionar suplements vitamínico-minerals (sobretot de calci durant la reproducció) i de proteina. Una dieta exclusiva de llavors és deficient en vitamines i calci. El baix contingut de calci es veu empitjorat encara més per l'alt índex de fósfor i greix d'algunes llavors (com les pipes de girasol), que dificulten encara més la seva absorció intestinal. Algunes varietats d'albocat poden resultar tòxiques pels lloros i per aixó es recomana excluir-lo de la dieta.

En captivitat, els lloros amazónics i algunes espècies de cacatues ténen tendència a engreixar-se amb facilitat si no se'ls hi controla el greix en la dieta i no se'ls permet fer exercici (és a dir, estàn tot el dia tancats). Els guacamais ténen majors requeriments de greix que altres espècies i per aquesta raó es convenient suplementar la dieta amb nous o altres fruits secs. els periquitos, els inseparables i les ninfes són més granívors i en un primer moment poden mostrar-se reticents a consumir fruites, verdures i llegums.