Les espècies de serps que es majoritariament ténen a casa com animals de companyia són bóids o col.lúbrids. Les espècies arborícoles, com moltes boes, són més lentes, pesades i de secció ovoidal. Aquestes espècies utilitzen la seva activitat constrictora i prensil per aguantar-se a les branques i desplaçar-se sigilosament. Les espècies de col.lúbrids més populars habiten en deserts o fins i tot boscos tropicals àrids, semiàrids o temperats. Són generalment terrestres o semiarbóries (fins i tot algunes aquàtiques). La incubació dels ous és diferent segons l'espècie i ja en parlarem més detalladament en un nou "post".
Aquests animals no necessiten molt espai sempre i quan el terrari estigui dissenyat pensant en les seves necessitats i en els seus comportaments naturals més que en l'estètica. Un refugi és imprescindible per tal de fugir de situacions estressants i la serp l'establirà com la seva zona de seguretat. El substrat pot ser de grava, virutes, terra vegetal o torba (en funció de l'espècie), evitant les sorres abrasives sempre i quant no sigui un ambient natural de la serp. S'ha de mantenir l'higiene del terrari evitant l'excès de dejeccions i la formació de zones massa humides. En espècies arborícoles, el terrari ha de tenir verticalitat i troncs de diversos diàmetres. És convenient ubicar les fonts de calor radiant des de sobre, protegides per evitar les possibles cremades. Encara que cada espècie té les seves necessitats pel que fa al comfort tèrmic, la majoria troben en uns 25-27 graus centígrads una temperatura satisfactória. També és important que disposin d'aigua permanentment en una psicina (com a mínim la meitat de llarga que la serp) que permieti no sols beure sinó banyar-se o termeoregular-se.
La majoria de serps està ben adaptada al consum de rossegadors domèstics com ratolins, rates o altres (fins i tot conills per les serps més grans). A algunes espècies semiaquàtiques (Natrix spp.) sel's hi hauria d'oferir peixos o amfibis. La frequència i quantitat d'aliment dependrà sobretot de l'espècie i la mida de la serp (les racions seràn majors i menys freqüents a mesura que augmenti la mida de l'animal). Així per exemple, una constrictora de 15 kg. podria menjar un conill cada 2-3 setmanes i una serp de 500 g. 1 o 2 ratolins setmanalment. És important retirar els rossegadors vius que l'animal no s'hagi menjat ja que és freqüent que aquest acabi produïnt lesions a la serp (sobretot es dóna en exemplars debilitats). Tampoc és necessari oferir aliment a la serp durant la muda.
Aquests animals no necessiten molt espai sempre i quan el terrari estigui dissenyat pensant en les seves necessitats i en els seus comportaments naturals més que en l'estètica. Un refugi és imprescindible per tal de fugir de situacions estressants i la serp l'establirà com la seva zona de seguretat. El substrat pot ser de grava, virutes, terra vegetal o torba (en funció de l'espècie), evitant les sorres abrasives sempre i quant no sigui un ambient natural de la serp. S'ha de mantenir l'higiene del terrari evitant l'excès de dejeccions i la formació de zones massa humides. En espècies arborícoles, el terrari ha de tenir verticalitat i troncs de diversos diàmetres. És convenient ubicar les fonts de calor radiant des de sobre, protegides per evitar les possibles cremades. Encara que cada espècie té les seves necessitats pel que fa al comfort tèrmic, la majoria troben en uns 25-27 graus centígrads una temperatura satisfactória. També és important que disposin d'aigua permanentment en una psicina (com a mínim la meitat de llarga que la serp) que permieti no sols beure sinó banyar-se o termeoregular-se.
La majoria de serps està ben adaptada al consum de rossegadors domèstics com ratolins, rates o altres (fins i tot conills per les serps més grans). A algunes espècies semiaquàtiques (Natrix spp.) sel's hi hauria d'oferir peixos o amfibis. La frequència i quantitat d'aliment dependrà sobretot de l'espècie i la mida de la serp (les racions seràn majors i menys freqüents a mesura que augmenti la mida de l'animal). Així per exemple, una constrictora de 15 kg. podria menjar un conill cada 2-3 setmanes i una serp de 500 g. 1 o 2 ratolins setmanalment. És important retirar els rossegadors vius que l'animal no s'hagi menjat ja que és freqüent que aquest acabi produïnt lesions a la serp (sobretot es dóna en exemplars debilitats). Tampoc és necessari oferir aliment a la serp durant la muda.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada