Cal conèixer les peculiaritats normals en els hàmsters abans de parlar sobre els problemes del tracte digestiu d'aquests mamífers. La fórmula dental del hàmster és 2 x (I 1/1, PM 0/0, M 3/3). Els incisius estàn recoberts per una capa ataronjada denominada "enamela" que augmenta la seva resitència. Els incisius inferiors són el triple de llargs que els superiors- Els incisius són hipsodonts, és a dir, de creixement continu. Els molars en canvi són braquiodonts (no crèixen permanentment).
L'estòmac està dividit en dues porcions separades per un septe (margo plicatus). La càmbra anterior o proventricle és no glandular i la posterior o ventricle és glandular. La coprofagia és un mecanisme normal que els permet aprofitar nutrients i la fermentació de la fibra alimentària no és tan important com en cobais o xinxilles.
-Malaltia dental: els trencaments traumàtics dels incisius són relativament rars i poden ocasionar anorèxia i dolor durant uns dies. Es poden tractar amb analgèsia i dieta tova. Ocasionalment és poden produir sobrecreixements d'incisius que s'hauràn de tallar periódicament. No és donen sobrecreixements molars però si caries que es poden complicar amb abscessos.
- Enteritis i diarrea: L'ileitis proliferativa està provocada per Lawsonia intracelularis , però l'estrés i altres bactèries també intervenen en el desenvolupament de la malaltia. Afecta especialment a hàmsters dorats joves després del deslletament (entre 3 i 10 setmanes d'edat) provocant elevada mortalitat. A part de diarrea solen presentar postura encorvada pel dolor. El tractament es basa en fluidoteràpia, alimentació assistida i antibiótics com la tetraciclina, enrofloxacina i trimetoprim-sulfametoxazol.
Els hàmsters són sensibles a la malaltia de Tyzzer, provocada per Clostridium piliforme, que actua com a oportunista en situacions d'estrés; però la seva incidència en hàmsters mantinguts com a mascotes sembla escassa. Altres bactèries causants d'enteritis i diarrea són Escherichia coli, Salmonella spp. i Clostridium spp. A vegades es poden trobar cestodes com Hymenolepsis nana i oxiúrids com Syphacia spp., que en general son assimptomàtics.
L'administració d'antibiótics inadecuats com les penicilines, cefalosporines, eritromicina, gentamicina i vancomicina entre d'altres pot induir una enterotoxèmia mortal. Els canvis bruscos de dieta i l'excessiu aport de fruita i verdura també poden provocar diarrea. Les intususcepcions i prolapses de còlon i recte són complicacions bastant freqüents de la diarrea en els hàmsters dorats. El pronòstic de les dues situacions és greu i s'han de considerar urgències que necessiten resolució quirúrgica immediata del prolapse.
-Impactacions intestinals: amb freqüència es produeixen per ingestió de cotó o altres fibres artificials que ténen per fer el niu. El tractament conservador consisteix en oli de parafina o lactulosa.
- Prolapse d'abassons: són més freqüents en els hàmsters rusos. S'ha de recolocar sota anestèsia i fixar-se amb un punt de sutura percutani, que es retira a les dues setmanes. A vegades es poden produïr abscessos o impactacions si hi guarden dolços o aliments enganxifosos.
L'estòmac està dividit en dues porcions separades per un septe (margo plicatus). La càmbra anterior o proventricle és no glandular i la posterior o ventricle és glandular. La coprofagia és un mecanisme normal que els permet aprofitar nutrients i la fermentació de la fibra alimentària no és tan important com en cobais o xinxilles.
-Malaltia dental: els trencaments traumàtics dels incisius són relativament rars i poden ocasionar anorèxia i dolor durant uns dies. Es poden tractar amb analgèsia i dieta tova. Ocasionalment és poden produir sobrecreixements d'incisius que s'hauràn de tallar periódicament. No és donen sobrecreixements molars però si caries que es poden complicar amb abscessos.
- Enteritis i diarrea: L'ileitis proliferativa està provocada per Lawsonia intracelularis , però l'estrés i altres bactèries també intervenen en el desenvolupament de la malaltia. Afecta especialment a hàmsters dorats joves després del deslletament (entre 3 i 10 setmanes d'edat) provocant elevada mortalitat. A part de diarrea solen presentar postura encorvada pel dolor. El tractament es basa en fluidoteràpia, alimentació assistida i antibiótics com la tetraciclina, enrofloxacina i trimetoprim-sulfametoxazol.
Els hàmsters són sensibles a la malaltia de Tyzzer, provocada per Clostridium piliforme, que actua com a oportunista en situacions d'estrés; però la seva incidència en hàmsters mantinguts com a mascotes sembla escassa. Altres bactèries causants d'enteritis i diarrea són Escherichia coli, Salmonella spp. i Clostridium spp. A vegades es poden trobar cestodes com Hymenolepsis nana i oxiúrids com Syphacia spp., que en general son assimptomàtics.
L'administració d'antibiótics inadecuats com les penicilines, cefalosporines, eritromicina, gentamicina i vancomicina entre d'altres pot induir una enterotoxèmia mortal. Els canvis bruscos de dieta i l'excessiu aport de fruita i verdura també poden provocar diarrea. Les intususcepcions i prolapses de còlon i recte són complicacions bastant freqüents de la diarrea en els hàmsters dorats. El pronòstic de les dues situacions és greu i s'han de considerar urgències que necessiten resolució quirúrgica immediata del prolapse.
-Impactacions intestinals: amb freqüència es produeixen per ingestió de cotó o altres fibres artificials que ténen per fer el niu. El tractament conservador consisteix en oli de parafina o lactulosa.
- Prolapse d'abassons: són més freqüents en els hàmsters rusos. S'ha de recolocar sota anestèsia i fixar-se amb un punt de sutura percutani, que es retira a les dues setmanes. A vegades es poden produïr abscessos o impactacions si hi guarden dolços o aliments enganxifosos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada