Exòtics més que exòtics: els fàsmids

Exemplar de Carausius morosus, una bona espècie per inicar-se amb els fàsmids.

Els fàsmids o fasmatodeus són un ordre d'insectes neòpters (és a dir, "ales noves"; que significa que poden plegar les ales sobre l'abdomen), coneguts comunment com a insectes pal i insectes fulla degut a la seva forma corporal; fet que els ajuda a camuflar-se en l'ambient en que viuen (insectes críptics). Se'n coneixen unes 2.500 espècies, dins les quals podem trobar l'insecte més pesat de tots (Heteropteryx dilatata, amb 30-40 g de pes). Són hemimetàbols (ténen metamorfosi incompleta), per tant només tindran estadis de nimfa i imago (adult).

Dins d'aquests animals en reconeixem tres tipus: els insectes pal (allargats, cilíndrics i àpters normalment), els insectes fulla (aplanats dorsoventralment, amples i alats) i els insectes còrtex (cos més robust i compacte, sovint amb espines). Pel que fa als insectes pal, potser els més coneguts, són animals nocturns que no s'allunyen de la seva planta nutrícia durant el dia però és llavors per la nit quan s'alimenten. Rarament es desplaçen més de 2 metres durnat la nit, però els animals joves sí que són una mica més actius. A part del camuflatge críptic, per defensar-se poden emetre sorolls o fins i tot les nimfes poden desprendre's de les potes si un depredador les atrapa.

Pel que fa a l'alimentació, els fàsmids són hervíbors que es solen alimentar d'arbustos espinosos com rosers silvestres (Rosa canina), esbarzers (Rubus ulmifolius), rododenrda (Rhododendron spp.), heura (Hedera helix) o aranyoners (Prunus spinosa). Alguns però ténen una dieta molt específica, com per exemple Leptynia hispanica, resident a la Península Ibèrcia, que només s'alimenta de la ginesta d'escombres (Sarothamnus scoparius).Pel que fa a la reproducció, el cicle vital dels fàsmids dura normalment un any i durant l'aparellament el mascel monta la femella i doblega el seu abdomen cap a baix buscant el conducte sexual, mantenint-se units fins i tot durant hores. Cal destacar també que ténen la rara caracterísitica de fer partenogènesi quan la presència d'algun dels dos sexes és escassa. En espècies que es puguin reproduir sexualment aquesta forma serà la desitjable, ja que per partenogènesi les nimfes cada cop seràn més dèbils i pobres genéticament que les que creixerien per reproducció sexual (perdent així cada cop exemplars). A més a més, cal evitar l'endogamia pels mateixos motius. La posta dels ous pot donar-se de diverses maneres depenent de l'espècie i poden ser de diverses formes i colors. Els ous estàn parcialment calcificats i ténen un opercle, que és per on naixerà la cria.

Pel manteniment dels insectes pal és necessari un terrari de com a mínim 40 cm d'altura (uns 30 L) i mantenir un rang de temperatura en aquest d'uns 21 - 27 graus centíugrads (sempre depenent de l'espècie). Per la nit la temperatura haurà de baixar als 17 - 21 graus centígrads. Una humitat relativament alta els facilitarà la muda, fet al qual podem ajudar si ruixem diàriament el terrari (vigilant amb un excés d'humitat o condensació ja que es poden formar fongs). La ventilació ha de ser l'adequada i es pot posar una paret de suro, que pot ser útil perquè els animals hi trepin.

Enllaços d'interés:

Phasmiduniverse

Manteniment d'insectes pal