Arriba a la consulta un periquito (Melopsittacus undulatus) que està perdent molt pes i ràpidament. El veterinari l'examina detingudament i realitza l'anamnesi del cas adeqüadament (habitatge, alimentació, maneig, etc.). L'animal té una mica de pododermatitis a ambdues potes i resulta que viu amb un altre periquito que té sobrepes. Evidentment, la sospita recau sobre problemes digestius i el veterinari decideix quedar-se l'animal hospitalitzat per recollir femtes i poder analitzar-les amb un anàlisi coprológic i confirmar la seva principal sospita: megabacteriosi.
La megabacteriosi és una malatia causada per Macrorhabdus ornithogaster, un llevat, que afecta les psitàcides. Moltes infeccions són assimptomàtiques peró poden aparéixer quadres aguts o subaguts consistents en apatia, anorèxia, regurgitació, preséncia de llavors no digerides en les femtes i pérdua crónica de pes. Per realitzar el diagnóstic definitiu cal observar al microscopi una preparació de les femtes i veure-hi un bacil allargat i gran. El tractament més efectiu és l'amfotericina B durant uns 30 dies.
En el cas que ens ocupa, es va mantenir l'animal en una naixedora a uns 32 graus centígrads. Quan es van disposar de femtes es van observar aquestes al microscopi i es va confirmar la presència de megabacteries. El tractament proposat va ser Fungizone (amfotericina B) via oral dues vegades al dia (BID) durant 30 dies i donar alimentació forçada perqué recuperés pes, administrant'li directament a la boca uns 1-2 mL de papilla unes tres vegades al dia.
Passades un parell de setmanes es va realitzar el seguiment i l'animal había recuperat pes i en un nou anàlisi de femtes no es van observar megabactèries. Encara que la malaltia semblava eliminada, el veterinari va receptar que s'acabéssin els dies de tractament que restaven ja que encara que no s'observin en femtes no s'han eliminat totes les megabactèries i l'infecció podria recidivar.
La megabacteriosi és una malatia causada per Macrorhabdus ornithogaster, un llevat, que afecta les psitàcides. Moltes infeccions són assimptomàtiques peró poden aparéixer quadres aguts o subaguts consistents en apatia, anorèxia, regurgitació, preséncia de llavors no digerides en les femtes i pérdua crónica de pes. Per realitzar el diagnóstic definitiu cal observar al microscopi una preparació de les femtes i veure-hi un bacil allargat i gran. El tractament més efectiu és l'amfotericina B durant uns 30 dies.
En el cas que ens ocupa, es va mantenir l'animal en una naixedora a uns 32 graus centígrads. Quan es van disposar de femtes es van observar aquestes al microscopi i es va confirmar la presència de megabacteries. El tractament proposat va ser Fungizone (amfotericina B) via oral dues vegades al dia (BID) durant 30 dies i donar alimentació forçada perqué recuperés pes, administrant'li directament a la boca uns 1-2 mL de papilla unes tres vegades al dia.
Passades un parell de setmanes es va realitzar el seguiment i l'animal había recuperat pes i en un nou anàlisi de femtes no es van observar megabactèries. Encara que la malaltia semblava eliminada, el veterinari va receptar que s'acabéssin els dies de tractament que restaven ja que encara que no s'observin en femtes no s'han eliminat totes les megabactèries i l'infecció podria recidivar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada