Exòtics més que exòtics: l'eriçó comú (Erinaceus europaeus)

Estrenem aquesta secció per parlar sobre els animals exòtics poc comuns amb un mamífer especial: l'eriçó. A Europa l'espècie que normalment es manté com a animal de companyia és l'eriço europeu comú (Erinaceous europaeus), encara que a Amèrica ho és l'eriçó de ventre blanc (Atalerix albiventris) originari de l'Àfrica. No només pot eriçar les espines que el cobreixen per defernsar-se dels rossegadors, sinó que té també la capacitat d'enrollar-se sobre si mateix per protegir el cap, les potes i la cua. Són animals solitaris en general. Ténen els ulls petits ja que utilitzen més els sentits de l'oïda i l'olfacte per moure's pel seu ecosistema. Posseeixen la conducta normal de auto-untar-se amb una secreció derivada d'una hipersalivació que reparteixen per sobre les espines. Encara no se sap del tot la raó de la conducta però es creu que entre altres fa la funció de neteja i comunicació amb altres eriçons.

L'eriçó s'ha de mantenir en un espai suficientment alt per tal que no s'escapi i a una temperatura d'uns 24-27 graus centígrads. Ja que té hàbits nocturns, la seva màxima activitat tindrà lloc durant les hores properes al crepuscle. La dieta de l'eriçó ha d'estar basada en una dieta base, formada per pinsos (per gatets, fures o insectívors si l'accepten bé o fins i tot se'n pot trobar per eriçó); i suplements a base d'insectes, plantes i fins a petits vertebrats (serps, rossegadors o ous d'ocells). Però sempre s'ha de vigilar no passar-se amb les dietes hipercalòriques ja que en captivitat els eriçons ténen tendència a l'obesitat.