Si ens plantegem tenir un conill a casa hem d'aprendre a equilibrar el nostre benestar amb el seu. Aquest animal és molt susceptible a l'estrés ambiental i per tal que no pateixi ni es posi malalt s'ha de tenir en bones condicions.
La superfície mínima per la gàbia d'un conill serà d'uns 0,3 metres quadrats. No l'haurem de tenir sempre dins la gàbia, ja que necessita períodes de llibertat "controlada" el més llargs possible per establir vincles socials i afectius amb els propietaris. Al terra de la gàbia s'hi poden posar grànuls vegetals absorvents (comercialitzats amb aquest fi) amb una mica de fenc per sobre. Caldrà canviar-lo amb la periodicitat adeqüada per tal que quedi el terra net i sec. Cal esmentar que els trossos de fusta no són recomanables ja que poden afaborir irritacions oculorespiratóries i que la terra per gats és massa abrasiva. Els abeuradors més aconsellables són els d'ampolla. S'ha d'evitar deixar el conill exposat al sol ja que són molt sensibles als cops de calor.
Pel que fa a l'alimentació, caldrà seguir un programa el més estrictament possible; ja que una mala alimentació és la principal causa de moltes de les visites al veterinari. S'ha de seguir la següent pauta:
- Fenc: de gramínies o d'alfals, disponible ad libitum
- Verdures, fulles i herbes fresques: fulles de pastanaga, api, col, escarola, fulles de nap, cols de Brusel.les, espinacs, dent de lleó, trèbol, etc.
- Pinso granulat (sense cereals ni llavors afegides): en conills en creixement pot estar ad libitum fins als 6 mesos de vida, però en adults ha d'estar racionat o fins i tot es podria eliminar de la dieta. La quantitat diària recomanada és d'un 2-3% del pes de l'animal.
La dieta no ha d'estar basada en mescles de pinso granulat amb cereals i llavors (encara que tots sabem que és pràctica habitual ja que és el que es troba comercialment). Els conills estàn biológicament adaptats a una dieta pobra en energia i rica en fibra. Aquests pinsos solen tenir un baix contingut en fibra, afaborint així la hipomotilitat gastrointestinal; i un elevat contingut en proteïna, predisposant l'animal a l'obesitat. També s'ha de restringir al mínim els aliments rics en hidrats de carboni com el pa, la fruita o els cereals.
La superfície mínima per la gàbia d'un conill serà d'uns 0,3 metres quadrats. No l'haurem de tenir sempre dins la gàbia, ja que necessita períodes de llibertat "controlada" el més llargs possible per establir vincles socials i afectius amb els propietaris. Al terra de la gàbia s'hi poden posar grànuls vegetals absorvents (comercialitzats amb aquest fi) amb una mica de fenc per sobre. Caldrà canviar-lo amb la periodicitat adeqüada per tal que quedi el terra net i sec. Cal esmentar que els trossos de fusta no són recomanables ja que poden afaborir irritacions oculorespiratóries i que la terra per gats és massa abrasiva. Els abeuradors més aconsellables són els d'ampolla. S'ha d'evitar deixar el conill exposat al sol ja que són molt sensibles als cops de calor.
Pel que fa a l'alimentació, caldrà seguir un programa el més estrictament possible; ja que una mala alimentació és la principal causa de moltes de les visites al veterinari. S'ha de seguir la següent pauta:
- Fenc: de gramínies o d'alfals, disponible ad libitum
- Verdures, fulles i herbes fresques: fulles de pastanaga, api, col, escarola, fulles de nap, cols de Brusel.les, espinacs, dent de lleó, trèbol, etc.
- Pinso granulat (sense cereals ni llavors afegides): en conills en creixement pot estar ad libitum fins als 6 mesos de vida, però en adults ha d'estar racionat o fins i tot es podria eliminar de la dieta. La quantitat diària recomanada és d'un 2-3% del pes de l'animal.
La dieta no ha d'estar basada en mescles de pinso granulat amb cereals i llavors (encara que tots sabem que és pràctica habitual ja que és el que es troba comercialment). Els conills estàn biológicament adaptats a una dieta pobra en energia i rica en fibra. Aquests pinsos solen tenir un baix contingut en fibra, afaborint així la hipomotilitat gastrointestinal; i un elevat contingut en proteïna, predisposant l'animal a l'obesitat. També s'ha de restringir al mínim els aliments rics en hidrats de carboni com el pa, la fruita o els cereals.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada